“Sir” és un títol anglès que s’atorga a persones distingides en la seva professió o conducta. Bobby Charlton ho era des del 1994, quan Elisabet II va anomenar-lo “sir” després d’una vida dedicada al futbol. Al Manchester United i a Anglaterra, equips amb els quals va convertir-se en un referent.
Tot va començar el 1954, quan va debutar amb els “red devils”. Hi va jugar durant 20 anys, però ben aviat va fer de la seva història una superació. El 1958, Charlton va sobreviure al desastre aeri de Munic.
Després d’un partit de la Copa d’Europa a Belgrad, l’avió que portava de tornada el Manchester United a Anglaterra va patir un greu accident on van perdre la vida 28 persones, gairebé tota la plantilla de l’equip.
Charlton va ser l’emblema de la reconstrucció d’aquell United. Va ser un dels primers “tot-campistes”. Un jugador total, que des del mig del camp era la principal arma ofensiva del seu equip.
En menys d’una dècada, va aconseguir liderar el seu equip en la primera Copa d’Europa que va aconseguir. A més a més de guanyar tres Lligues i una FA Cup, amb la United Trinity que formava amb George Best i Dennis Law.
758 gols amb els diables vermells. I 249 gols. I, amb la seva selecció, un campionat del món. El primer i únic d’Anglaterra, el 1966. Amb els “three lions” va jugar un total de 106 partits i va fer 49 dianes. Un Mundial, el del 66, en què Charlton va marcar 3 gols. La seva actuació va merèixer la Pilota d’Or.
Sir Bobby Charlton va retirar-se el 1975, després de dues temporades al Preston North End i al Waterford. Més endavant, el 1984, va convertir-se en president d’honor del “seu” Manchester United, un càrrec que va representar fins al 2007.
A més a més, el club va posar-li el seu nom a una grada principal d’Old Trafford. Multitud de premis i reconeixements des de llavors fins a la seva mort. Un tracte de llegenda en vida. El que es mereixia sir Bobby Charlton. Per sempre, un dels millors jugadors de la història del United i d’Anglaterra.
