Va haver-hi una època en què els porters eren ídols de generacions senceres. Durant 18 anys, José Ángel Iribar Kortajarena va defensar la porteria de l’Athletic Club: temps suficient per convertir-se en un símbol del club basc i en un dels millors porters espanyols de la història.
La seva trajectòria va començar al Basconia, equip que llavors jugava a la Segona Divisió. En només una temporada va guanyar-se l’oportunitat de jugar a San Mamés, on hi va arribar amb 19 anys.
A l’Athletic, Iribar va fer-se gran. Aturades que van anar fent llegenda. De la seva alçada, en va sortir el sobrenom: el Txopo. Una temporada amb els lleons va ser suficient per ser internacional i el 1964 va aixecar la primera Eurocopa d’Espanya contra la Unió Soviètica.
A la recta final del franquisme, en un derbi contra la Reial Societat, va protagonitzar una imatge icònica junt amb Kortabarría. Els dos capitans van sortir al camp amb una ikurriña, quan la bandera basca encara era il·legal. Ni en els pitjors moments, el Txopo va amagar el seu sentiment de pertinença amb el poble basc.
Iribar va acabar la seva carrera amb 614 partits a les esquenes i dues Copes al seu palmarès. Mai no va guanyar la Lliga sobre la gespa, però sí que en va celebrar dues de seguides quan ja era l’entrenador de porters, a la dècada dels 80.
Sempre lligat al “seu” Athletic, el Txopo va entrenar el filial i, fins i tot, el primer equip durant una temporada. Després, va ser seleccionador basc durant gairebé 20 anys.
Ara, cada temporada entrega el guardó One Club Man, un premi que atorga l’Athletic. Pel seu 80è aniversari, el món del futbol el va tornar a homenatjar lluint els seu color, el negre. El d’un porter llegendari, que és història viva del futbol.
