Al futbol, a vegades el mantres es trenquen. Allò de que només recordem el guanyador i que del segon mai se’n parla no serveix per al Mundial d’Alemanya 74, on els Països Baixos de Johan Cruyff van ser,
fins i tot, més protagonistes que la pròpia campiona, l’Alemanya de Beckenbauer, Hoeness Müller.
El del 74 va ser un Mundial diferent, de contrastos. Un Mundial en què un país va enfrontar-se en un duel inèdit: la República Federal d’Alemanya va jugar contra l’Alemanya Democràtica a Hamburg. El gol de
Sparwasser va donar la victòria a la selecció de l’est. Més enllà del mur, tot plegat va simbolitzar molt més que un triomf esportiu.
També va ser sonada la patacada del Brasil. Ja sense Pelé, la “canarinha” es va quedar sense final i sense entrar al podi. La sorprenent Polònia de Gregorz Lato, el màxim golejador de la cita, va penjar-se la medalla de bronze davant dels brasilers, que venien de guanyar tres dels darrers quatre trofeus.
Però a la final tot va quedar reduït a un cara a cara. Johan Cruyff contra Franz Beckenbauer. L’holandès volador volia la seva primera estrella mundialista i no va perdre el temps. Aquesta jugada al minut
2 va permetre a la “orange” avançar-se gràcies al Neeskens.
El futbol total de l’equip de Rinus Michels anava camí de triomfar, però els alemanys van saber imposar el seu portentós físic i van empatar el partit amb un altre penal: en aquest cas, el va transformar
Paul Breitner i abans del descans, Gerd Müller va capgirar el marcador.
El setge dels neerlandesos durant la segona part va ser infructuós. Les ocasions John Rep, una de les altres figures de la “taronja mecànica” van fer lluir un Sepp Maier que es va afegir a la llista
d’herois alemanys.
Finalment, Beckenbauer va aixecar el nou trofeu mundialista al cel de Berlín. Era el segon Mundial per Alemanya, tot i que a la memòria col·lectiva, el Mundial del 1974 va ser el Mundial de Johan Cruyff.
