Quaranta anys a les banquetes del futbol català. Aquesta ha sigut la vida de Puchi, una mirada única del nostre futbol, que avui ja ha perdut totalment la vista. La pèrdua de visió el va obligar a deixar les banquetes fa 10 anys. Tres operacions que no van servir perquè el glaucoma l’hagi acabat deixant cec. Ara, sempre acompanyat de la seva dona Paqui, el seu àngel de la guarda, amb qui curiosament va començar tot. És poc coneguda la història que el primer equip que va entrenar Puchi va ser un equip femení al Besós a finals del 70. I allà es van conèixer.

I així va començar una carrera a les banquetes que ha durat 40 anys. Si l’equip femení va ser el primer, 40 anys després Puchi es va retirar ja totalment cec. El seu adéu va ser entrenant a la Gramanet, i abans a la Guineueta, on ho feia només tenint un 15% de visió d’un dels ulls

Però Puchi mai s’acaba. De fet, el seu llegat futbolístic és present encara avui. És entrenador d’entrenadors. Manolo González, Pedro Dólera, Manolo Márquez o Jordi Roger han sigut jugadors seus.

Puchi també ha deixat frases que encara es repeteixen en els vestidors de futbol. La famosa de l’avió, on explica que si un avió va més ràpid que un cotxe, la pilota també va més ràpid pel cel que per terra. Així com la famosa frase del porter que juga amb els peus.

Puchi és un home que es va fer a ell mateix. Mai va tenir el carnet d’entrenador perquè no sabia escriure, ja que amb 10 anys va haver de deixar l’escola.

EL futbol ha sigut la seva vida i sempre ha buscat com tirar endavant. Si en un partit benèfic havia de convidar els coneguts Los Pecos, també ho feia… però potser no acabaven venint.

Sempre s’ha dedicat a entrenar. Tota la seva vida. Aquesta ha sigut la seva professió, on ha passat per totes les categories regionals. Des de 4a catalana fins a 3a divisió.

Una de les seves altres passions, per cert, és també el dòmino, on va fer de professor alguns anys i va tenir alumnes il·lustres.

Aquesta és la història de Puchi. Una vida a les banquetes, que la ceguera li ha privat els últims anys. A través dels centenars de jugadors que va entrenar i tot el que els va ensenyar, Puchi segueix estan present a tots els camps cada cap de setmana. Llarga vida a Puchi, gràcies per tant, míster.