El Museu va obrir amb 350 peces i el seu fons s’ha anat ampliant fins a les gairebé 1.200 que el conformen avui dia. Es tracta d’una col·lecció privada que pertany a Jordi Clos, creador de la Fundació Arqueològica Clos, un mecenes especialitzat en egiptologia. La missió de la fundació és apropar la cultura de l’antic Egipte des d’un prisma educatiu al veïnat de la ciutat.
Eina pedagògica
Maixaixa Taulé, directora del Museu Egipci, ens explica que aquest està ideat de cara al visitant local, més que de cara al turisme, com seria el cas d’altres museus de la ciutat. Una altra part molt important de les visites ve de les escoles, ja que busca ser una eina pedagògica al servei de la comunitat educativa, oferint tota una sèrie de cursos pels centres escolars, enfocats als infants.
Un fons mòbil
Actualment, en temps de pandèmia i limitacions de moviment, es fa difícil poder accedir al museu des d’altres comarques. Però una de les grans peculiaritats la trobem en el fet que no té una col·lecció fixa, inamovible. El seu extens fons de peces fa possible que moltes es puguin portar arreu, ja sigui a les mateixes escoles, a altres exposicions de museus de Catalunya o a xerrades sobre l’antic Egipte.
Tant els tallers de momificació com les diferents conferències s’estan traslladant directament a les aules de tots aquells col·legis, que per limitació territorial, ara mateix no podrien organitzar una excursió a Barcelona. Maixaixa Taulé, directora del Museu Egipci de Barcelona afirma que “Tenim diferents programes educatius; des de la gent que no sap res, a la gent que en sap molt. Des dels més petits, als més grans. Volem arribar a tots els públics.
La ‘Dama de Kemet’
Si pensem en l’antic Egipte, de seguida pensem en mòmies i piràmides. De les segones, com és evident, no en trobarem al museu (al menys a mida real). Però de mòmies, en canvi, sí. La peça més important en aquest sentit és l’anomenada ‘Dama de Kemet’, una mòmia egípcia d’època romana (150-200 dC).
El conservador del museu, Luis Manuel Gonzálvez, ens explica que, a través dels estudis que han fet, han descobert que pertany a una noia de 17 o 18 anys anomenada El Fayum. Al contrari del que podem pensar en veure les pel·lícules de Hollywood, la momificació no estava reservada només als faraons, sinó que estava disponible per qualsevol que la pogués pagar. Així i tot, era un procés molt car, el que va denotar que El Fayum tingués una posició social alta.
Mòmies d’animals i picaresca
Potser una mica més desconegudes per als qui som profans en el tema, són les mòmies d’animals. A l’antic Egipte també s’embalsamaven les bestioles, normalment amb una finalitat religiosa. Segons les creences egípcies, la persona momificada seguirà la seva vida al més enllà, i per això se l’enterrava amb totes les seves propietats, diners i, fins i tot, menjar.
Les mòmies d’animals eren una ofrena a la divinitat corresponent, una mena de bitllet d’entrada a aquest món d’ultratomba. I cada ésser diví tenia la seva representació animal. Així, per exemple, qui adorava el déu Horus era enterrat amb mòmies de falcó, però en canvi qui adorava la deessa Basti, s’enterrava amb mòmies de gat.
Cada ciutat tenia la seva divinitat, i va arribar un punt que la demanda d’animals era tan alta que, moltes d’aquestes mòmies antigues, quan s’han escanejat, s’ha descobert que eren falses: a l’interior hi havia un tros de fusta. En el cas de l’antic Egipte, més que dir que els donaven gat per llebre, hauríem de dir que els donaven fusta per gat. I és que l’art de la picaresca és tan antic com l’ésser humà.
