Natació, ballet clàssic, esquí, immersions, surf de vela, salts de trampolí i de paracaigudes… Montse Mechó ha practicat tants esports com ha pogut, i als seus 88 anys encara segueix anant a nedar a la piscina descoberta del Club Natació Barcelona gairebé a diari.
Ara s’ha aficionat a una nova activitat física: la marxa nòrdica, un esport que, “de tots els que he fet, que n’he fet molts” és el que “correspon” a l’edat que té, considera.
1.000 salts en paracaigudes
Amb una facilitat innegable pels esports i un interés per l’aventura, Mechó va haver d’esperar als 49 anys per fer realitat el somni de saltar en paracaigudes: era una activitat que feia anys que la fascinava, quan mirava pel·lícules bèl·liques i veia els soldats saltar de les avionetes i, pensava, “algun dia ho faré”.
A Skydive Empuriabrava va estrenar-se i ja ha fet gairebé 1.000 salts en paracaigudes: “Soc un cas especial, perquè una persona que comenci als 49 anys a saltar en paracaigudes… Tinc la fama de sortir rient, però és que realitzar el somni de la teva vida, no el realitza tothom. I als 49 anys!”. Fa 3 anys que no salta, però no ha deixat de fer esport.
Començar a moure’s fent ballet amb el mestre Magrinyà
La primera activitat física que va fer Mechó a la vida va ser dansa. La seva mare era pianista i va decidir portar les dues filles a aprendre a ballar amb el mestre de dansa, coreògraf i ballarí Joan Magrinyà. “Vam començar a aprendre a moure el cos i a conèixer la música, que és una altra de les meves passions”, confessa.
Des d’aquell primer contacte amb el moviment i l’activitat física, Mechó va tenir clar que sempre estaria vinculada a l’expressió corporal i als esports.
Més de 80 anys de sòcia al Club Natació Barcelona
Poc després de començar a practicar dansa, va començar també a anar becada a fer salts i natació al Club Natació Barcelona, i ja després la van fer sòcia perquè pogués anar a competir als campionats de natació i salt de trampolí, segons recorda.
El club és la seva segona casa i ha estat la seva “salvació en aquesta pandèmia. Poder veure el mar, a l’estiu banyar-me al mar i a l’hivern també em banyo!”, explica Mechó. Durant molts anys s’ha dedicat a fer de monitora de natació, feina que li agrada fer especialment amb aquells que no han tingut mai abans contacte amb aquest esport, i a qui els ensenya “que els agradi l’aigua, no que facin metres i metres”, precisa.
Preguntada sobre la manca d’excurses que té a l’hora de fer esport, contesta que si volgués, ella també en trobaria, d’excuses per no moure’s, però que justament els dies que no es mou i es queda a casa perquè fa mal dia, aquell dia tot li fa mal. “Porto una pròtesi de maluc per un accident de cotxe”, pel qual va estar dos mesos convalescent, “i al cap de poc temps vaig fer tot això. Ho recupero tot nedant, no amb pastilles“.
A la gent, li recomana, en general, “més sabatilles i menys pastilles” i “mirar de moure’s” per trobar-se bé.
