A l’Hospital Parc Taulí de Sabadell té base un dels quatre helicòpters medicalitzats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que depèn del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
És el que dona cobertura principalment a l’àrea de la província de Barcelona tot i que, en ser l’únic que està autoritzat a volar de nit, sovint ha de fer sortides a altres punts del territori. Els altres helicòpters tenen base a Móra d’Ebre, Tremp i a l’Hospital Trueta de Girona.
Merche Val, cap de la Unitat de Mitjans Aeris del SEM, explica que els helicòpters fan dos tipus de serveis: servei primari, és a dir, atendre un pacient crític per qualsevol motiu, com podria ser un ictus, i servei interhospitalari, per totes aquelles persones crítiques que necessiten passar d’un hospital a un altre.
Un equip està sempre format per cinc membres: al que hem conegut de guàrdia eren pilot, copilot, metgessa, infermera i tècnic, és a dir, la persona que s’encarrega de fer el manteniment de l’helicòpter i ajudar-los, des de terra, per fer les maniobres de sortida i aterratge a la base.
Norma Pomares, infermera: “Ni tan sols ho havia arribat a somiar”
Fa cinc anys que la Norma forma part d’aquest equip i, malgrat que li venia molt de gust treballar a emergències aèries, durant molt de temps “ni tan sols ho havia arribat a somiar”.
L’helicòpter fa quatre sortides al dia de mitjana. Preguntada sobre si el millor dia és aquell en què no han d’atendre cap emergència, perquè vol dir que no hi ha pacients tan crítics, contesta: “Per nosaltres el millor dia de feina és aquell en què hem pogut ajudar molts pacients que sabíem que estaven malament i, en canvi, els hem portat en vida i ens han dit que es recuperarien”.
Alba Caballer, metgessa: compaginar l’helicòpter amb l’hospital
L’Alba Caballer és metgessa intensivista i es va formar a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Encara hi treballa, i a més s’ho compagina amb l’helicòpter.
Caballer ens ensenya tot l’interior de l’helicòpter, on s’introdueix la llitera pel darrere i disposen d’un respirador, monitor per controlar les constants cardíaques, bombes de percussió i tot el material sanitari que poden necessitar en el trasllat de qualsevol pacient crític.
Marcel Selma, pilot: de ser veí del Sant Pau a aterrar-hi
“Els meus pares viuen al costat de l’Hospital de Sant Pau. Pràcticament cada dia veia els helicòpters del SEM aterrant en aquest hospital. I això se’m va quedar gravat”, explica el Marcel Selma.
La carrera de pilot “és molt llarga” i, a més, cal fer moltes hores de vol. Ell és el pilot nocturn, i el que més comprova és la meteorologia. Ho fa en entrar de guàrdia i just abans de volar: “Abans de sortir, si és un vol molt llarg, tornem a mirar la meteorologia. De nit és l’element bàsic”, comenta.
Pol Sastre, copilot: “No havia vist un mort en la meva vida”
“La meva primera sortida va ser un mort. No havia vist un mort en la meva vida, i emocionalment em va xocar molt“, diu el copilot, que no fa gaires mesos que treballa en aquest servei. Malgrat aquell primer impacte, està content de la feina i s’alegra que siguin molts més els pacients que duen amb vida i que es recuperen gràcies a la seva ràpida intervenció.
Abans jugava a handbol de forma professional, però mentrestant s’havia anat formant com a pilot d’helicòpter. “Va arribar el dia que vaig haver de decidir si seguir amb la meva carrera esportiva o tirar pel món laboral”, i va entrar a formar part d’aquest equip.
