Comencem amb dos aniversaris, el de la gravació del disc de l’orquestra de Count Basie The Atomic Mister Basie, del 1957, i el del naixement del trompetista Dizzy Gillespie, fa 107 anys. Gillespie és una figura clau de la història del Jazz modern, sent-ne corresponsable, al costat de Charlie Parker, del naixement de la tendència coneguda com bebop, i un dels introductors del jazz afrocubà als Estats Units i a la resta del planeta. Ara que s’està acabant la campanya electoral als Estats Units i que s’acosta el dia de les votacions, recordem que l’any 1964 Gillespie també es va presentar a la presidència del seu país, en una candidatura tan sorprenent com satírica: Vote Dizzy.
Pau Casares és un veterà de l’escena musical catalana. L’hem vist com a saxofonista i clarinetista de molts projectes d’àmbits diversos, encara que en el seu cor sempre hi ha portat el jazz. Membre històric de La Vella Dixieland, encara no havia gravat mai com a líder. Els seus fills Lluc i Joan, destacats músics del jazz jove actual, el van convèncer per signar el seu primer projecte personal i li han produït i editat, amb el seu segell The Changes, el disc titulat Sobretaula a casa. En Pau ens el presenta i ens explica la gènesi i la realització d’aquest treball.
Acabem amb tres músics que visiten Barcelona aquests propers dies: el cantant Myles Sanko, el trompetista Joe Magnarelli, que ve per gravar amb el saxofonista i director de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, i la saxofonista xilena Melissa Aldana.
