Ens hem fixat que el cognom Johnson és el més repetit en la història del jazz i, a més, hem comprovat que abasten pràcticament tots els instruments. Així, amb l’excusa d’una consulta impossible per part d’una estudiant de publicitat, dediquem el ‘Jazzit’ a músics que es diuen o es van dir Johnson. Comencem amb James P. Johnson, pioner del piano Jazz i creador de l’estil stride piano. No deixem el piano, ja que arriben dos germans, Buddy i Ella Johnson, pianista i cantant d’èxit notable. Seguim amb les big band de Duke Ellington i Count Basie gravant juntes, amb el saxofonista Budd Johnson militant en la segona. Passem al camp del blues amb el guitarrista Lonnie Johnson, seguit de l’organista Jack McDuff amb Money Johnson a la trompeta.
Si vols un bateria, pots agafar Osie Johnson, que trobem a les ordres de Coleman Hawkins, la primera estrella del saxo tenor. També va ser saxofonista Earl Johnson, encara que hem de reconèixer que és un il·lustre desconegut. I, com que ens falta un baixista, et portem Reggie Johnson, que va acompanyar el nostre Tete Montoliu. A continuació trobem un saxofonista baríton i clarinetista baix, Howard Lewis Johnson, un trombonista excepcional, J. J. Johnson que, tot i les dues J, es deia James Louis, i el saxofonista tenor que va gravar la cançó de ‘La Pantera Rosa’, Plas Johnson, que aquest juliol farà 93 anys. Acabarem amb la pianista brasilera Eliane Elias i el seu baixista Mark Johnson.
