En els 375 metres de longitud que té la zona de banys del Fòrum, s’han vist i fotografiat 355 espècies marines diferents. Només aquí hi ha un centenar d’espècies de peixos, 180 de mol·luscos i 57 de crustacis. És, amb diferència, la platja de Barcelona amb més biodiversitat. Per darrere hi ha la platja del Bogatell, amb 210 espècies albirades. L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), amb participació ciutadana, fa dos anys que registra i cataloga totes les espècies que fan vida al mar de Barcelona i busca voluntaris per sumar-se a aquesta tasca.
La zona de banys del Fòrum és una platja artificial de la ciutat, amb moltes estructures que aprofiten els éssers marins per fer-hi vida. També té unes aigües força arrecerades de corrents marins. Un altre motiu que explica la presència de tanta vida és que aquí hi trobem la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, una de les impulsores de la Biomarató i des d’on es fan moltes immersions a la recerca de peixos, crustacis i mol·luscos, entre d’altres.
La BioMARató: a la recerca de voluntaris per entrar a l’aigua
Des del maig i fins a l’octubre s’ha organitzat la Biomarató, un esdeveniment que busca participants per fotografiar espècies marines. L’anomenen ciència ciutadana perquè permet que qualsevol persona pugui contribuir a obtenir més i millor coneixement de la biodiversitat de la costa catalana. La BioMARató organitza activitats i sortides en grup, i no cal pas ser un expert per sumar-s’hi. Les imatges que es recullen, que també poden ser d’espècies que es troben a la sorra de la platja, es pengen a una plataforma en línia anomenada Minka, i especialistes de l’ICM-CSIC ajuden a identificar l’espècie i certificar la troballa.
Més informació de l’Antàrtida que de les platges de Barcelona
La recollida d’informació de la biodiversitat de les platges de Barcelona és molt recent i no hi ha un històric per saber com han evolucionat les espècies que hi fan vida. L’Institut de Ciències del Mar, depenent del CSIC, que està situat davant de la platja, fa pocs anys tenia més informació de l’Antàrtida que de les platges de Barcelona, recorda Jaume Piera, investigador del centre. “Haver trobat tantes espècies i descobrir que és un espai tan ric, ens ha de fer prendre consciència que s’ha de protegir”, reclama Piera, de l’ICM-CSIC.
El mar, un abocador de deixalles
Els qui ara impulsen la recopilació d’informació tenen clar que s’ha de mantenir en els anys per poder reclamar després polítiques públiques per preservar els ecosistemes marins. De fet, Piera lamenta que el mar s’ha convertit en un gran abocador en què durant molt de temps els humans hi hem llençat tot tipus de deixalles. “Les espècies s’adapten al medi i si està contaminat, ple de plàstics o tovalloletes, ho aprofiten. Però tot plegat té efectes perjudicials en la salut de tots plegats”.
Esculls artificials regeneren la biodiversitat al port de Barcelona
Fa un any que les aigües del port de Barcelona tenen instal·lades 28 estructures submarines que emulen ser un escull i s’han convertit en un refugi per a moltes espècies. Estan forrades per un substrat natural, el carbonat càlcic, que atreu la fauna. “A partir de quatre mesos ja veus els resultats i comencem a monitoritzar de forma periòdica amb drons submarins. Hem aconseguit veure peixos ballesta, nudibranquis, i ara estem sembrant per crear boscos de gorgònies, tot a Barcelona”, explica Ignasi Ferrer, CEO de l’empresa Ocean Ecostructures.
La generositat del mar és extraordinària, si li deixem una mica d’espai, ens ho torna amb escreix”
Ferrer, que aviat instal·larà una vintena més d’aquests esculls artificials al port de Barcelona, ho té clar: “Aquesta solució ens permet canviar el rol ambiental d’un port, que deixi de ser un destructor del medi ambient, per ser un aliat de l’oceà. La generositat del mar és extraordinària, si li deixem una mica d’espai, ens ho torna amb escreix”.
Al programa ‘Horitzó Copa Amèrica‘ hem volgut dedicar un espai a parlar de la desconeguda vida marina que allotgen les platges de Barcelona.
