Les regles de competició de la Copa Amèrica de vela són complexes però n’hi ha una que és fonamental, es diu el dret de pas. És quan en les regates de format “match race”, és a dir, amb només dos vaixells al camp de regates, un dels velers té preferència de pas respecte a l’altre vaixell.
El dret de pas és la regla bàsica de les regates
La norma estrella de la competició és el dret de pas: si el veler que té prioritat entén que un altre s’ha interposat en el trajecte, protesta. Si els àrbitres li donen la raó penalitzen l’infractor amb la pèrdua de 50 metres de distància, un càstig important per a velers que poden superar els 100 quilòmetres per hora.
Sempre té preferència el vaixell al qual li entra el vent per la banda dreta de la nau, per estribord. L’adversari ha de variar el camí si no vol topar-hi o ser sancionat. A la Copa Amèrica estan permesos els avançaments interiors abans de superar una de les portes, una maniobra molt espectacular i sempre celebrada pels seus seguidors.
Si algun dels vaixells participants surt dels límits del camp, dels “boundaries”, també rep una sanció arbitral.
El camp de regates ocupa el lloc de 735 camps de futbol
El camp de regates de la Copa Amèrica de Barcelona estarà situat a 200 metres de les platges, és rectangular i limitat a tres quilòmetres i mig de llarg per un i mig d’ample. Això són més de 5 milions de metres quadrats i correspon a 735 camps de futbol. El camp de regates es dissenya segons el vent que bufi aquell dia. Hi ha dues boies a cada cantó, i la línia de sortida i d’arribada és la mateixa, sis-cents metres al davant d’una de les portes. La sortida sempre es fa a contravent.
Aquí hi haurà quatre possibles camps de regates que tindran una fondària màxima de 60 metres. Es dissenyaran en funció del vent que hi hagi:
- Garbí: és un vent de sud-oest i és el més habitual a Barcelona així que la majoria de regates es faran sota aquest predomini. Genera el tipus d’onada espessa que té una alçària màxima de 0,5 metres.
- Llevant: serà el segon que més es trobaran els vaixells participants. Ve de l’est i genera dos tipus d’ones: ona de mar de fons i ona espessa, pot arribar als fins a 1,5 metres.
- Xaloc: és un vent de tendència sud-est. Serà el tercer vent predominant a la Copa Amèrica i tindrà les mateixes onades que quan bufa Llevant.
- Mestral: és un vent que va de terra a mar, ve del nord-oest i les onades són curtes, de màxim mig metre.
Com és una regata de la Copa Amèrica?
Els dos vaixells que competeixen entren al camp tres minuts abans que comenci la regata. En aquest temps calculen tot el que poden de l’adversari i als zero segons engeguen la cursa fent ziga-zagues en cenyida. O sigui, navegant en contra del vent. Les portes s’han de creuar sis vegades, tres amb el vent de cara i tres amb el vent a favor, és a dir, a sotavent. Els àrbitres poden variar-ne el recorregut en funció de les condicions meteorològiques, suspendre-les temporalment i ajornar-les fins a l’endemà. Els vaixells s’enlairen quan la força del vent real és d‘entre 6 i mig i 21 nusos, això vol dir entre 13 i 42 quilòmetres per hora. Si hi ha menys vent o més, no es navega.
Un dels vaixells de suport serà d’hidrogen
Tots els equips competidors tindran un vaixell de suport d’emergència dins del camp de regates dotat amb bussejadors de rescat i personal sanitari. Fora del terreny de joc disposaran de dues llanxes més amb el capità, la tripulació suplent, els entrenadors, els analistes…Com a mínim un dels tres vaixells s’ha de propulsar amb hidrogen, una font sostenible d’energia amb zero emissions. Els coneguts com a Chase Zero amb hidroales van provar-los a Vilanova i van donar molt bon resultat, i la seva velocitat de creuer és de 25 nusos, 50 quilòmetres per hora.
La Copa Amèrica és un espectacle televisiu
Les regates de la Copa Amèrica són un espectacle televisiu curt i molt intens; duren 25 minuts com a màxim i si no hi ha prou vent els àrbitres retallen la distància de les boies perquè compleixin l’horari. En la retransmissió virtual la bandera per sobre del vaixell indica de quin equip es tracta, també s’indica la velocitat a la qual van i l’avantatge que tenen respecte a l’adversari. És un repte tècnic de grans dimensions perquè se’n fa una cobertura sense fils, amb vent fort i amb els vaixells a tota màquina.
A la desena de càmeres que porten incorporades les embarcacions, cal afegir-hi les imatges que proporciona l‘helicòpter de la televisió oficial i el de les llanxes de l’organització des del límit del camp de regates. El realitzador disposa de les ordres que donen els pilots en plena competició. Al final de cada regata s’entrevisten els protagonistes que parlen des de la coberta.
S’espera una audiència superior als 1.200 milions de persones, que seguiran les regates en directe a través de la TV i de les transmissions que faran en “streaming”.
