Una escala cargolada de 135 esglaons és la primera imatge que s’endú el visitant quan entra a la torre del Rellotge de Gràcia, també anomenada campanar de Gràcia i que es podrà visitar amb motiu de les festes del barri. Per poder gaudir de les vistes privilegiades que ofereix aquesta construcció de 33 metres d’alçària, caldrà arribar fins dalt de tot.

Durant la pujada, hi ha finestres amb reixes que permeten començar a intuir la silueta urbana dels carrers més propers a la Vila de Gràcia, i això és tan sols un tast del que veuran els ciutadans minuts més tard. Després d’haver pujat totes les escales, s’obre un replà amb unes portes que donen accés a la balconada de la torre. Des d’aquí, es pot gaudir de l'”skyline” de gran part de Barcelona, amb vistes d’edificis icònics com l’Hotel W, la Torre Glòries o la Sagrada Família.

Aquesta és una vella aspiració de molts graciencs, poder pujar a la torre del Rellotge. No és ni militar ni eclesiàstic (el campanar), és de les pocs civils que hi ha
Josep Maria Contel, president del Taller d’Història de Gràcia

Més de 20 anys tancada al públic

La torre del Rellotge obrirà portes per les festes de Gràcia 2022, del 15 al 21 d’agost, i es podran fer visites per a grups reduïts de cinc persones. És una de les novetats importants d’aquesta festa major perquè la infraestructura feia més de 20 anys que estava tancada al públic.

El president del Taller d’Història de Gràcia, Josep Maria Contel, ha detallat que després d’un estudi encarregat per l’Ajuntament, s’ha adaptat l’edifici i s’ha pogut reobrir: “Aquesta és una vella aspiració de molts graciencs, poder pujar a la torre del Rellotge. No és ni militar ni eclesiàstic (el campanar), és de les pocs civils que hi ha”, ha explicat.

Una de les finestres de la torre del Rellotge de Gràcia

El campanar es va construir el 1864 quan Gràcia encara era un municipi independent. Es va fer cèlebre el 1870 durant la Revolta de les Quintes perquè, durant cinc dies seguits, va sonar a favor dels revoltats. La campana va ser batejada amb el nom de la Marieta, per la veïna que la controlava amb una corda lligada al seu terrat.

Una de les vistes des de la torre del Rellotge de Gràcia