Cap a mitjan segle XIX, els terrenys muntanyosos de la zona de Can Gomis i Mas Falcó estaven plens de coves on eremites fidels vivien en retir i austeritat. Allò va fer que la gent li donés al barri el nom de Penitents. Un d’aquells eremites era el pare Francesc Palau. Vivia en una de les coves i el 1854 va comprar part d’aquelles terres. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “Va construir una ermita a dalt, que era pels capellans. Aquí a baix a on som ara, aquí era la zona destinada a les monges.” Aquest edifici, on resideix una comunitat de Carmelites Descalces Missioneres, havia estat l’ermita de la Santa Creu de Vallcarca fins a 1940, quan va ser enderrocada. Allà el pare Palau, tot i que no tothom ho sap, hi feia exorcismes. Aquestes roques són el que queda ara de l’ermita i que van ser testimoni d’aquells rituals. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “Aquest tema dels exorcismes li va costar alguna que altra reprimenda perquè ho feien massivament, aquí arribaven carros i carretons i transports especialment pel tema dels exorcismes.” Un altre mossèn dedicat als exorcismes va comprar aquells terrenys per vint-i-una mil pessetes, després que morís el pare Palau. Aquest mossèn era Jacint Verdaguer, el 1891. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “Tota aquesta finca és venuda en subhasta pública i Mossèn Cinto Verdaguer, que era un fervent seguidor del pare Palau i també era exorcista, va pensar que era una pena que es perdés això.” Al costat de la capella que les germanes Carmelits tenen al carrer Ticià també queda constància del pas de Jacint Verdaguer, amb una de les rajoles del Via Crucis.
Actualment, al número 3 del carrer de Vallpar hi resideix una comunitat de carmelites descalces missioneres. Però al segle XIX havia estat l’ermita de la Santa Creu de Vallcarca. Ara hi queden les roques que en van ser les parets i que van ser testimoni dels exorcismes del pare Palau, qui va construir l’ermita.
La història es remunta a mitjan segle XIX, quan Francesc Palau i Quer, un frare carmelita descalç que feia vida de retir, va anar a parar al que actualment es coneix com a barri dels Penitents. Feia uns anys que s’havia convertit en una zona per a pelegrins. La muntanya, per la seva orografia, estava plena de coves on molts fidels vivien en recolliment, com també va fer el pare Francesc Palau. Precisament, la seva manera de viure, pobra i austera, i els seus germans de congregació, a qui la gent va començar a anomenar penitents, van donar nom a la zona.
El pare Francesc Palau va quedar meravellat per aquelles terres, que a més eren riques en brolladors d’aigua, com la font de Sant Albert, que més tard es va conèixer com a Vallpar. Així doncs, va comprar els terrenys de Can Gomis i Can Falcó i el 1854 hi va aixecar l’ermita de la Verge de les Virtuts, de qui era devot. Però, un cop més, la manera popular d’anomenar aquell indret on també tenia la cova, l'”ermita de Vallcarca”, va fer que finalment fos rebatejada amb el nom de Santa Creu de Vallcarca.
L’ermita era destinada al retir de la comunitat masculina, de capellans carmelites descalços. Allà el pare Palau, molts diumenges, practicava exorcismes. Més endavant, una mica més avall, al carrer de Ticià, hi va fer un espai per a la comunitat femenina, de germanes carmelites. Però el 1872 va morir de malaltia, i va deixar sense propietari aquelles terres, testimoni del seu retir i els seus exorcismes i on hi havia establerta la seva comunitat. Va ser el 1891 quan un altre devot de la Mare de Déu de les Virtuts, exorcista i fidel admirador de l’obra del pare Palau, també es va endeutar, com havia fet ell primer, per comprar aquelles terres. Aquest va ser mossèn Jacint Verdaguer, que ho va comprar per 21.000 pessetes, en subhasta pública.
De tots aquells anys, ara en queden algunes restes a les seus actuals de les germanes carmelites, que anys més tard van tornar a comprar els terrenys que havien estat de la seva comunitat. A Vallpar, número 3, queden part de les parets de roca que van ser l’ermita de la Santa Creu de Vallcarca fins que el 1960 la va enderrocar l’Ajuntament. També la Mare de Déu de les Virtuts, la Mare de Déu del Carme i Sant Josep, a qui van ser devots tots dos i la creu que tenia el pare Palau a la seva cova. Al carrer de Ticià, a la capella que té la congregació al costat d’on hi havia hagut la Clínica Solàrium, també hi ha la seva creu processional i una placa d’un pas del Via Crucis, que fa memòria a Jacint Verdaguer.
