L’aspecte modern despista, però aquest edifici era una masia i de les més importants del barri de la Guineueta actual. Ca n’Amell Gran va ser construïda pels comtes de Vilafranquesa als segles XVI-XVII en una zona de vinyes. Però el nom es deu a la família Amell, que la va tenir durant cinc generacions. JORDI SÀNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Era una finca immensa que anava des del cementiri de sant Andreu fins al que seria la part alta de l’actual passeig de Valldaura.” L’aspecte actual és fruit de tres transformacions. La primera és a l’any 1876 quan es va enderrocar la meitat de la masia pel seu estat ruïnós i es va construir l’edifici actual. Poc després, el 1880, la família Payerol va vendre les terres, les vinyes i la masia a l’Hospital de Sant Pau per construir-hi l’Institut Mental de la Santa Creu. La masia, però, va mantenir la seva activitat. JORDI SÀNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris “La seva funció principal que va continuar sent encara com a propietat de la Santa Creu és la seva funció de recollida d’aquesta vinya i allà feien la fabricació del vi.” Molt més tard, amb la urbanització de la finca, Ca n’Amell Gran es va convertir en casal de joves i va passar a ser municipal. A mitjans dels 90, l’Ajuntament va avaluar l’estat ruïnós de la part antiga de la masia i la va enderrocar. Anys després, va arribar la transformació definitiva: es va rehabilitar la part nova i s’hi va afegir una estructura en un lateral. El resultat és l’edifici actual, seu del casal de joves i de diverses entitats de la Guineueta.

La masia actual té poc a veure amb l’original, construïda entre els segles XVI i XVII pels comtes de Vilafranquesa, originaris del País Valencià. La finca era una de les més grans de la zona i s’expandia des del cementiri de Sant Andreu fins a la part alta de l’actual passeig de Valldaura. La masia recollia tot el vi de la finca i de les finques dels voltants, per premsar i fabricar el vi de la zona.

En aquests orígens la masia, amb el perfil típic de teulada a dues aigües, es deia Can Vilafranquesa. Però la  venda posterior a la família Amell va fer popular el nom de Ca n’Amell Gran, en referència a una altra masia més petita a la mateixa finca que duia el nom de Ca n’Amell Xic. Es dóna el cas que la família Amell va cultivar la finca durant cinc generacions, fins que els comtes de Vilafranquesa van reclamar judicialment que s’anul·lés la venda de gairebé dos segles enrere. Segurament la condició de nobles va fer decantar la sentència a favor seu i els comtes van recuperar la masia. Tot i això, la van vendre anys després a la família Payerol, que va iniciar la primera de les tres transformacions que ha desdibuixat la masia. A la dècada dels 1870 s’enderroca un dels dos cossos de la masia, que amenaça de caure, i es construeix un nou edifici, més semblant a un xalet. Els Payerol hi van viure ben poc, ja que l’any 1880 venen tota la finca per a la construcció de l’Institut Mental de la Santa Creu, que comença a construir-se a pocs metres de la masia. Durant gairebé cent anys, la masia continua fabricant vi.

Però a partir dels anys seixanta l’Hospital de Sant Pau ven les terres per construir pisos i s’urbanitza la zona, així que la masia perd la funció agrícola i de mica en mica es va transformant en un centre per a joves i infants. L’any 1996 passa a mans de l’Ajuntament i arriba la segona transformació: s’enderroca la part antiga que quedava de la masia original per l’estat ruïnós en què es trobava. Després d’uns anys amb les obres aturades, s’inicia la tercera i definitiva transformació: la part nova es rehabilita i es converteix en un casal infantil, de joves i en la seu d’entitats com ara els Diables de la Guineueta o l’Ateneu de la Guineueta, entre d’altres. A la part on abans s’alçava la part original de la masia, s’hi construeix una estructura moderna on s’emplaça una de les entrades, les escales i serveis. D’aquesta manera es dota d’una imatge que poc fa pensar en una típica masia agrícola.