L'Encarna ha treballat des de petita al mercat. La seva mare volia que continués amb la polleria que la família hi tenia, però explica que ella plorava només de pensar-hi. ENCARNA MAURI, paradista del Mercat de Galvany "S'havia de matar el pollastre i plomar-lo, allò era horrorós, a les tres de la matinada. Jo li vaig dir: 'amb mi no hi compti, jo no ho faré això', em vaig rebel·lar. Després, la meva mare quan va veure que la xarcuteria, et venien a portar el gènere, no havíem de matar pollastres ni res, doncs llavors va voler canviar i vam fer tot xarcuteria." Quan va començar a dedicar-se a la xarcuteria, amb només 11 anys, de seguida va veure una altra oportunitat de negoci. Molts alemanys del barri preguntaven per productes que ella no tenia però que buscava i aconseguia per complaure el client. I així es va convertir en una experta en aquest tipus de productes. A la seva parada ven de tot perquè els clients alemanys se sentin com a casa. I en aquest camí cap a l'especialització la llengua no ha estat cap obstacle. ENCARNA MAURI, paradista del Mercat de Galvany "Encara vaig a classe perquè, saps què passa? Que l'idioma alemany és molt ric, llavors jo ja he començat una mica tard, m'entens? He començat tard, però és tan maco anar a classe d'alemany i haver de fer deures i haver d'agafar el diccionari, i buscar-ho i fer la frase, que m'entusiasma." L'Encarna és, sobretot, una entusiasta del seu ofici i així ho explica sempre que en té oportunitat. ENCARNA MAURI, paradista del Mercat de Galvany "És que per mi ha sigut l'eix de la meva vida, a part de la família, lògicament. Però és que llevar-te al matí amb aquella il·lusió, què et posaràs, vinga va, aquest collaret, ah mira, aquí res, perquè ja està prou guarnit. Ho entens, què et vull dir? Jo sí, n'he gaudit moltíssim."
