Aquest edifici de tres façanes data de l'època medieval. Al llarg dels segles ha experimentat diferents reformes, entre els segles XIII i XVIII i posteriorment al segle XIX. De l'edifici original es conserven poques restes. A l'interior, tan sols un pou i el dipòsit de la casa JOAN ROCA, director del Museu d'Història de la ciutat “S'ha conservat en el vessament les restes arqueològiques que s'han trobat i per la resta estava tan transformat que a la paret de la banda del darrere hi ha una façana que s'ha pogut mantenir.” En aquesta façana es conserven els ornaments d'una finestra i la silueta d'un arc de pedra, que daten dels segles XIII i XIV. Després d'anys tancat, l'Ajuntament va comprar l'edifici i el va restaurar i des de l'any 2008 és la seu del Centre d'Interpretació del Call, un espai que té l'objectiu d'explicar el paper del barri jueu en la història de Barcelona. JOAN ROCA, director del Museu d’Història de la Ciutat “Aquest espai el que reflecteix és aquesta trajectòria dins la història de Barcelona que és molt important, i de la qual s'han conservat sobretot documents. Com que Barcelona ha estat una ciutat molt dinàmica en els darrers segles, el call ha estat mol més transformat que en altres ciutats.” Dins de l'edifici s'exposen objectes d'ús quotidià dels segles XII i XIV que es van trobar durant les excavacions arqueològiques, així com dues làpides amb inscripcions hebraiques del segle XII. A la planta superior, es pot veure una exposició sobre Salomó ben Adret, que revela la importància internacional que per al judaisme medieval va tenir el call barceloní.
L’espai s’ha convertit en el millor punt de partida per conèixer com vivia la comunitat jueva barcelonina en el període medieval. Amb aquest centre, el MUHBA ajuda a traçar la trajectòria històrica d’un teixit urbà molt destacat i amb unes característiques molt pròpies des de la seva formació en època romana fins a les intervencions urbanístiques dels segles XIX i XX.
