La seixantena de persones que feien cua a l’Escola Vedruna de la plaça dels Àngels han pogut accedir al centre puntualment a les 9 h, com estava previst. Molts dels qui s’esperaven abans de l’hora havien respost a la convocatòria de l’ANC, que havia animat els socis perquè s’apropessin als seus centres abans de l’hora per donar suport als voluntaris. És el cas de la Conxita i el Josep, jubilats, que s’han mostrat “emocionats i sorpresos” per la participació des de primera hora. En aquest sentit, la Conxita reconeix les peculiaritats del barri del Raval, “no és les Corts o Gràcia“, i explica que han quedat amb uns amics per anar a fer una xocolatada després de participar.
Als Jardins de Rubió i Lluch, prop de l’entrada de l’Escola Massana, una parella de turistes serbis comenten la cua de gent que s’espera per entrar-hi. “Nosaltres n’hem vist molt, d’això, els últims 30 anys, i hem après que les independències no porten res de bo.” El Dubravko admet que el procés participatiu és “interessant des del punt de vista del turista”, però sentencia que espera que “tot sigui per passar l’estona, que no sigui real”.
Segons el Xavier, el coordinador del punt de participació de l’Escola Massana, destaca que prop de tres de cada quatre participants de les primeres hores han estat gent gran, i reconeix que s’esperava “més participació immigrant”. L’Amyad, d’origen pakistanès, ha participat a la consulta alternativa al centre de la plaça de Sant Felip Neri acompanyat de la seva família. Atribueix la baixa participació del col·lectiu immigrant al fet que molts dels seus membres es preocupen “més pels aspectes laborals que pels socials”. Tanmateix, explica que ell ha decidit votar perquè se sent “integrat després de 20 anys” vivint a Barcelona, i per demanar “que el poble pugui decidir, més enllà de la resposta a la pregunta”.
Els altres observadors
El procés participatiu compta amb la supervisió de vuit observadors oficials i un centenar de voluntaris internacionals. A banda d’aquests, però, diverses persones d’altres territoris s’han desplaçat a la ciutat per viure de prop la jornada. És el cas de la Pepa i el Pedro, un matrimoni madrileny que ha vingut a Barcelona per veure de prop el procés participatiu. “Estic emocionada perquè és com una votació normal.” La Pepa afirma que a Madrid “no s’expliquen les ganes de participar de la gent”, i explica que els seus familiars els truquen perquè vagin amb compte “per la imatge que donen els mitjans allà”.
De més a prop ha vingut el Laurent, de Perpinyà, que assegura que s’esperava que la jornada transcorregués amb normalitat. L’Iñaki, de Bilbao, va arribar sol a Barcelona dissabte. Després d’haver-se fotografiat amb una ikurriña al costat de les meses de l’Escola Massana, explica emocionat que des del País Basc es viu el procés català com “un camí que ens estan ensenyant”, i afegeix que “quan el poble agafa les regnes té infinitament més força que els polítics”.”És un dia històric, i he vingut per viure’l.”
