La Maquinista Terrestre i Marítima es va fundar a la Barceloneta el 14 de setembre de 1855. ISABEL CENTENO, Taller d’Història de la Barceloneta “Eren tres empresaris de Barcelona dedicats també a la metalúrgia que tenien ja les seves fàbriques però es van fusionar i van fundar la Maquinista Terrestre i Marítima. En principi ho van fundar sobre uns terrenys a una fàbrica que es deia Alexander i Cia i després també van comprar una part dels banys de Can Solé.” La companyia es va convertir en pocs anys en una de les més importants del sector a nivell estatal. Als seus tallers es van fer màquines de vapor, ponts i tota mena d’estructures metàl•liques. ISABEL CENTENO, Taller d’Història de la Barceloneta “Les més importants són per exemple el Born, tot el Born és ferro fet per la Maquinista, totes les columnes amb el Josep Fontseré. Després el Mercat de la Barceloneta, el Mercat de Sant Antoni, tots aquests mercarts van ser fets per la Maquinista, van sortir d’aquí.” La presència de la Maquinista a la Barceloneta va comportar canvis socials i urbanístics. ISABEL CENTENO, Taller d’Història de la Barceloneta “Donava vida al barri i a part d’això els pisos va ser quan es van començar a construir els tercers pisos, els quarts pisos perquè venia molta gent a viure i a més va ser quan es van començar a partir i fer els quarts de casa.” La Maquinista va estar en actiu a la Barceloneta fins a mitjan anys 60. Les instal•lacions es van enderrocar el 1978 després que l’Ajuntament comprés els terrenys per construir-hi 300 habitatges socials i equipaments escolars.
La Maquinista Terrestre i Marítima
va néixer a la Barceloneta el 1855. Va ser el resultat de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt i la societat La Barcelonesa (convertida en Tous, Ascacíbar i Companyia el 1841). Al barri ocupava una superfície de 17.000 metres quadrats i en pocs anys es va convertir en la principal empresa de transformacions metal·lúrgiques de l’estat. Tot i que el 1917 va construir la seva segona fàbrica entre Sant Andreu de Palomar i el Bon Pastor, l’activitat a la Barceloneta va continuar fins a mitjan anys 60. La petjada de la companyia al barri mariner encara hi és present. Un carrer amb el nom de l’empresa, una xemeneia, part de les oficines de la companyia que ara formen part d’un institut… Però sens dubte la més rellevant són els anomenats quarts de casa, una participació dels habitatges que es va fer necessària per poder donar allotjament als treballadors d’aquesta i d’altres empreses que s’hi van instal·lar.
