Són imatges d'un Sarrià desaparegut. Una època que ara resta en fotografies com aquesta, fetes per Jordi Jové durant més de 40 anys. Una feina que li va encarregar el seu pare, Jordi Jové Permanyer, cronista de Sarrià. JORDI JOVÉ, veí de Sarrià “Anava seguint tots els moviments del poble. Em deia tal cosa se'n anirà a terra, han venut tal casa, hem de fer-hi fotografies per conservar almenys l'aparença, i tenir una imatge.” Com aquesta de l'antic edifici que hi havia a la plaça de Sant Vicenç, enderrocat el 1990. Jové recorda que allà va treballar un ferrer manyà. JORDI JOVÉ, veí de Sarrià “Per aquí senties els cops de mall i saltar guspires per dintre i era una mica com la nit de Sant Joan.” Just al costat, trobem la taverna de Can Pau. L'any 91 es va enderrocar l'edifici on havia l'antic local. JORDI JOVÉ, veí de Sarrià “Se'n va anar un bon tros, no de la gran història de Sarrià, però és un d'aquests edificis que són part de la història.” Malauradament no van poder fotografiar tots els edificis que s'han perdut al barri. És el cas de Can Miralles, que pertanyia a l'alcalde de Sarrià Ramon Miralles. En aquest cas, però, van ser uns estudiants qui el van fotografiar uns mesos abans de ser enderrocat el 1975. JORDI JOVÉ, veí de Sarrià “Em sap greu perquè és una foto que trobo a faltar en l'àlbum de desapareguts.” Després de la mort del seu pare, el 1997, el Jordi s'ha dedicat a mantenir viva aquesta tasca. Ho fa, fotografiant el Sarrià actual, seguint els àlbums que va confeccionar amb el seu pare. JORDI JOVÉ, veí de Sarrià “Es veurà com està ara, el que s'ha guanyat o s'ha perdut, i es tanca el cercle. I el que pugui haver-hi aquí d'aquí a cent anys, algun altre se'n cuidarà, suposo.”
“El meu pare es cuidava de l’arxiu. Sempre buscava papers, llibres, revistes…, i movia la informació d’una banda a l’altra”. Així és com recorda Jordi Jové el seu pare, Jordi Jové Permanyer, un dels cronistes de Sarrià. Jové Permanyer va ser l’encarregat de l’Arxiu Històric de Sarrià – Sant Gervasi i va confeccionar-ne un de propi des que tenia 18 anys.
Fins que va morir el 1997, el Jordi va acompanyar el seu pare fotografiant edificis del barri que havien de ser enderrocats. “Em deia: ‘Han venut tal casa, hem de fer-hi fotografies per conservar-ne l’aparença i tenir una imatge'”, recorda Jordi Jové. Així, ha conservat un últim record de l’antiga taverna Can Pau, la Casa de la Torratxa, al carrer Pedró de la Creu -espai que ara ocupa la placeta dels Blaus- o l’antiga seu del Centre Excursionista al carrer de Bonaplata, edifici enderrocat el 1992.
Jové creu que és necessari documentar el pas del temps al veïnat i la història de la seva gent: “El record quedarà en les fotografies, en alguna pintura, als dibuixos o en un text que expliqui quines famílies van viure allà. És pel bé del barri, pel bé comú.”
Tot i haver completat un arxiu força detallat del Sarrià històric, aquest veí reconeix que no sempre va poder immortalitzar tots els edificis. “T’adones que podries haver fet moltes més fotografies i que se’t van escapar.” Jordi Jové admet sentir nostàlgia mentre passeja per Sarrià: “T’acostumes a veure coses i el dia que no hi són les trobes a faltar.”
