Una entitat benèfica, anomenada el Patronat d’Habitatges del Congrés Eucarístic, va crear el barri del Congrés el 1953. RICARD FERNÁNDEZ, historiador "Estava formada per gent de la burgesia catalana, gent que era en aquella època simpatitzant al règim franquista, empresaris i sobretot membres de l'església." El 30 de maig de 1953 es va posar la primera pedra d'aquest barri a la plaça del Congrés actual. La construcció dels edificis es va anar fer progressivament durant la següent dècada. L'església de Sant Pius X és la icona d'un barri projectat amb carrers amples i vegetació. RICARD FERNÁNDEZ, historiador "Que haguessin espais oberts, zones verdes, placetes, una mica la filosofia del sol, aire i vegetació que eren els tres conceptes en els quals els arquitectes van basar el projecte del barri." En total es van fer 2.772 habitatges i 250 locals per a comerços. Eren pisos d'entre 50 i 120 metres quadrats destinats a un perfil de veí molt ampli. RICARD FERNÁNDEZ, historiador "Es tractava de fer un barri modèlic, que concentrés gent tant de classe alta com de classe baixa, que hi hagués una barreja. Una mica era una estratègia per evitar que hi hagués conflictivitat i fos un barri socialment ben avingut." Aquest és l'únic barri que va aixecar el Patronat d’Habitatges del Congrés Eucarístic. La inversió va ser de 391 milions de pessetes.
La família Rubio De Ramis va vendre 16,5 hectàrees de la masia de Can Ros al Patronat d’Habitatges del Congrés Eucarístic. Aquesta entitat estava formada per empresaris, persones vinculades al règim franquista i membres de l’església i tenia l’objectiu de construir un barri nou i autosuficient per allotjar famílies procedents de zones de barraques. I també famílies de diferents classes socials per crear un barri nou lliure de conflicte i amb bona convivència. Per fer-ho es va idear un barri amb carrers i voreres amples, amb vegetació i amb illes obertes per encabir-hi places i zones verdes a l’interior. Els arquitectes responsables del projecte (Josep Soteras, Carles Marquès i Antoni Pineda) van basar el disseny en els conceptes del sol, aire i vegetació.
El barri es va construir en tres etapes. En la primera fase es van fer la plaça del Congrés Eucarístic i els habitatges que l’envolten, coneguts com els habitatges de la Massana. La primera pedra del barri es va col·locar el 30 de maig de 1953 i l’acte va ser presidit pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus. En una segona fase es van aixecar els pisos del carrer de Felip II i la parròquia de Sant Pius X. La tercera etapa es va desenvolupar durant els anys 60 i va servir per completar les illes d’habitatges. En total s’hi van construir més de 2.700 pisos i uns 250 locals destinats a comerços. Els habitatges del Congrés tenen entre 50 i 120 metres quadrats. El preu era elevat i les famílies amb menys poder adquisitiu van haver de fer grans esforços per comprar un dels pisos. Tot i que es van oferir hipoteques fins a 50 anys, calia pagar 8.000 pessetes d’entrada i 30.000 pessetes més a fons perdut.
L’església de Sant Pius X és l’edifici principal del barri. La parròquia es va construir el 1961 i és obra de l’arquitecte Josep Soteras i Mauri. Soteras era un dels arquitectes municipals de l’època i també va col·laborar en projectes com el Palau dels Esports de Montjuïc i el Camp Nou.
