Al segle XIX es planteja una nova teoria sobre els centres d’internament com a llocs de reinserció i, consideren, que el reclús necessita estar sol en una cel•la. La presó Model de Barcelona va seguir aquesta teoria. No va ser la primera de l’estat però sí una de les més exemplars. PELAI PAGÈS, professor d’història de la UB "Es fa a partir d’aquest sistema, doncs pensant en un edifici que com a molt hauria de tenir entre 600 i 800 reclusos. Però el segle XX s’inicià amb una conflictivitat enorme i de seguida la xifra dels 600 reclusos es va superar amb escreix. Barcelona va viure episodis com la Setmana Tràgica del juliol de 1909 o la dictadura de Primo de Rivera." El segon moment més significatiu de la presó va ser durant la Guerra Civil, quan té un protagonisme com a institució repressiva. Un exemple en va ser el de Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser jutjat i condemnat en consell de guerra dins de la Model. La concentració de reclusos es va disparar a partir de l’any 39. Com que per a l’Estat generava un gran sobre cost, es van crear tallers per treballar tant a dins com a fora de la presó. PELAI PAGÈS, professor d’història de la UB "Avui sabem, per exemple, que entre 1939 i 1942 hi varen passar 35.000 reclusos per la presó Model i que a finals de l’any 40, hi havia 13.000 reclusos (...) una cel•la que havia de ser individual, estava compartida per 10 reclusos." Amb la transició, la presó va ser un punt clau. Són conegudes les estades que mossèn Xirinacs va fer al davant del recinte a favor de l’amnistia per als presos polítics. Quan aquesta es va assolir, aleshores va esclatar la revolta dels reclusos socials. Es va posar de manifest que la presó havia quedat obsoleta. Des de fa uns anys és un centre de presos preventius, que quan es traslladi definitivament, deixarà pas a equipaments per al barri i la ciutat.
La presó Model és del segle XIX, es va pensar a finals de segle. Van començar les obres el 1887 i va trigar 17 anys a ser construïda. Es va inaugurar el 1904. En aquell moment va ser la presó més modèlica del moment a l’estat. Llavors era als afores, voltada de camps. No era la primera d’aquest tipus que es feia a l’estat, abans s’havien construït les de Madrid i València.
Responia a un nou concepte que pensava en la rehabilitació dels reclusos. Per això se’n va dir “model”. Fins llavors, les presons solien ser espais únics on s’aglomeraven els presos. A Barcelona, la presó era al carrer de la Reina Amàlia, al barri antic, que va passar a ser presó de dones fins a la Guerra Civil.
La conflictivitat social i política del segle XX va fer que de seguida el projecte modèlic es veiés desbordat, especialment després de la Guerra Civil. Entre 1939 i 1942 hi van passar 35.000 reclusos i, a finals de l’any 40, hi havia 13.000 interns.
Avui hi ha un debat obert sobre la conservació d’alguns espais emblemàtics de l’edifici, que han marcat la vida del barri durant més d’un segle. En tot cas, quan es traslladi el centre de presos preventius que hi ha des de fa uns anys, el recinte quedarà com a equipament.
Pelai Pagès és autor del llibre, entre d’altres, ‘La presó Model’ (1996).
