Imatge del pantà de Sau a principis del 2018, mig buit
El pantà de Sau el febrer de 2018. Foto: @calcoyent

En un mes s’han recuperat gairebé 10 punts percentuals al conjunt dels embassaments de les conques internes de Catalunya, que han passat del 43,8 % de principis del mes de febrer al 53,4 % actuals. Pot semblar poc, però a la pràctica són 66 hm3 d’aigua acumulada: 66.000.000.000 de litres que fa un mes que no hi eren, l’equivalent a omplir gairebé totalment l’embassament de la Llosa del Cavall, que té una capacitat màxima de 80 hm3.

En el cas dels embassaments que abasteixen Barcelona, la situació és semblant. El sistema Ter-Llobregat tenia les reserves al 45 % fa tot just un mes. En l’actualitat busca la marca del 56 %, i registra un augment de més de 64 hm3 en aquest mes, gairebé tot el que s’ha acumulat de nou a les conques internes de Catalunya dels rius que abasteixen el sistema Ter-Llobregat i que contrasta amb la resta de petits embassaments de les conques internes, molt més petits i associats a uns rius menys constants i de règim purament pluvial sense influència directa de la neu.

Tot i així, els prop de 370 hm3 d’aigua emmagatzemada queden lluny de la mitjana normal per a aquestes dates, que se situa en prop de 500. Només Sau, la Baells i Sant Ponç es troben en nivells normals, mentre que tota la resta d’embassaments es mantenen clarament per sota.

La bona notícia és el dinamisme atmosfèric de les darreres setmanes, que sembla que es mantindrà els propers dies i aportarà més precipitacions a les capçaleres, sobretot del Llobregat i el Cardener, més exposats a les precipitacions de fronts atlàntics.

A més a més, continua el desgel i encara hi ha moltíssima neu per fondre. De fet, els rius continuen baixant amb força cabal. Tant el Ter com el Llobregat tenen encara un cabal unes quatre vegades superior al que tenien fa tot just una setmana, així que continua entrant aigua als pantans. A favor hi juga també que hem entrat a la primavera meteorològica, tradicionalment el segon moment de l’any més plujós, després de la tardor.

En tot cas, cal mantenir la prudència i continuar amb les polítiques d’estalvi d’aigua a tots els nivells. És cert que la sequera sembla que s’allunya, però també és cert que podria ser només un allunyament transitori.  El temps ens ho dirà, mai més ben dit.