“A l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, dues importants rieres creuaven el terme. La riera de Sant Gervasi que és l'actual carrer de Balmes a part de la via Augusta i la Riera de Cassoles, frontera natural amb l'antic municipi de Gràcia...” Aquesta és una part del manifest que ha redactat la Plataforma Riera de Cassoles. Són una quinzena de veïns que demanen canviar el nom de l’avinguda del Príncep d'Astúries pel de Riera de Cassoles. GERARD SOLER, Plataforma Riera de Cassoles “Simplement volem reivindicar-ho tal com Gràcia ho ha fet amb d'altres espais, ja sigui la riera de Sant Miquel, el torrent de l'Olla, el torrent de les Flors, torrent del Vidalet, entenem que aquí també s'ha de recuperar aquesta denominació.” NELA ANGUITA, Plataforma Riera de Cassoles “Príncep d'Astúries no té sentit actualment. Perquè és princesa d'Astúries, en tot cas.” Al setembre de l'any passat es va aprovar a l'Ajuntament de Barcelona una moció per revisar i canviar 12 noms de carrers de la ciutat que es refereixen a la monarquia borbònica. Arran d'aquesta moció, veïns de Sant Gervasi de Cassoles i Gràcia van començar a reunir-se a principis d'aquest any. Tot i això, són conscients que hauran de fer un esforç de pedagogia per sumar-hi suports. GERARD SOLER, Plataforma Riera de Cassoles “No tothom sap aquesta història de Riera de Cassoles. La gent que és més gran sí que li sona, que hi havia una font, que aquí hi corria un safareig i una riera; però els més joves o les persones que hi han arribat més tard no tenen aquest coneixement.” La plataforma, que té el suport de l'Associació de veïns del Farró i dels quatre partits polítics que aprovaren la moció, està oberta a qualsevol veí o veïna que vulgui sumar-se a la reivindicació.
Tres mesos després que la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona acordés revisar i canviar “els noms referits a la simbologia monàrquica en el nomenclàtor, especialment tots aquells imposats sota la dictadura franquista”, un grup de 15 persones de Sant Gervasi de Cassoles i Gràcia han constituït una plataforma per promoure el canvi de nom de l’avinguda del Príncep d’Astúries. Proposen substituir-lo pel de Riera de Cassoles. “Ens hem ajuntat perquè el canvi serà possible si hi ha una mobilització veïnal. Si no hi ha pressió tot seguirà igual. Defensem el nom històric, però històric com a geogràfic d’aquest vial, que antigament era una riera. Ho reivindiquem tal com Gràcia ho ha fet amb altres espais, ja sigui la riera de Sant Miquel o el Torrent de l’Olla, per exemple”, explica Gerard Soler, membre de la Plataforma Riera de Cassoles.
Aquesta quinzena de veïns defensen aquesta denominació en el seu manifest denunciant “la manca de referències” a Sant Gervasi de Cassoles, que va ser municipi independent fins a 1897. El Gerard Soler reconeix, això sí, que la denominació Riera de Cassoles no ha estat mai reconeguda oficialment. “La gent deia ‘vaig a la Riera’, però mai no ha constat al nomenclàtor“, explica Soler.
De 1931 a 1939 havia tingut el nom d’Enric Prat de la Riba, però ja abans i després havia estat “avenida” del Príncipe de Asturias i, amb la normalització, Príncep d’Astúries. No obstant això, des de la plataforma creuen que és un nom que “fàcilment podria ser acceptat per tothom”. Soler recorda que a l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles hi havia dues rieres que creuaven el terme, “la riera de Sant Gervasi, que és el carrer de Balmes actual, i la riera de Cassoles, frontera natural amb l’antic municipi de Gràcia”.
La plataforma té el suport de l’Associació de Veïns del Farró i dels partits polítics que van aprovar la moció el setembre de 2015: BComú, CiU, ERC i la CUP. Ara busquen reunir més suports més enllà d’aquestes entitats per plantejar el canvi davant del districte. Per això, els membres d’aquesta plataforma conviden tots els veïns que estiguin d’acord amb la reivindicació a donar-hi suport al seu lloc web.
En una entrevista a Barcelona FM, Soler ha explicat que el canvi de nom de la via també respon a la necessitat de reivindicar la recuperació de l’espai, com una forma de reclamar el patrimoni comú de manera que els veïns se sentin partícips de les activitats del barri.
