El carrer de Wad-Ras, actualment del Doctor Trueta, era el centre històric del barri de la Plata. Un petit nucli urbà que va néixer entre camps, allunyat del centre de Sant Martí de Provençals, seguint l’estructura del pla Cerdà. JORDI FOSSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “Era molt diferent, per què de les primeres cantonades de l’Eixample que es fan al Poblenou van ser en aquest barri, al carrer de Badajoz, encara avui es poden veure les primeres cases que es fan, però no ocupaven tota l’illa, només les façanes i la cantonada.” Alguns dels primers veïns a instal•lar-se al barri van ser boters, que havien vingut de Terol i Castelló. Segons expliquen, el nom està relacionat amb aquesta activitat, tot i que no és l'única versió del seu origen. JORDI FOSSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “I al ser boters movien diners, i es deia que movien molts duros de plata, i d’aquí li ve el nom. Però segurament, com tot a la història, és molt més senzill. Les últimes investigacions dutes a terme per l’Arxiu fan pensar que hi havia un propietari dels terrenys que es deia Bonaplata, i va fer una de les primeres promocions d’habitatges per llogar, i d’aquest nom de Bonaplata va anar derivant a conèixer-se com el barri de la Plata.” Durant molts anys aquest barri va tenir un pes econòmic molt important dins del Poblenou. JORDI FOSSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “En un moment donat va ser el frigorífic de Barcelona, tot el gel es produïa aquí, a La Siberia, i d’altres. Després hi havia Can Gili Vell, una antiga farinera que també és una peça importantíssima del barri de la Plata. Després hi ha la indústria de Can Valdés, una metal•lúrgia que també és molt important i que acaba de donar configuració urbanísticament a aquest tros del barri.” Al llarg dels anys la Plata s’ha mantingut pràcticament intacte, sense grans canvis urbanístics. I pel que fa als veïns, molts d’ells són descendents dels primers que hi van viure i s’han encarregat de conservar la memòria d’aquest indret.
El carrer del Doctor Trueta, originàriament anomenat Wad-Ras, és l’eix central d’aquest petit barri barceloní, que mai no ha estat considerat oficialment com a tal. Tot i que hi ha algunes discrepàncies entre diversos autors sobre els límits de la Plata, la zona, a tocar del cementiri del Poblenou, quedaria delimitada pels carrers d’Àlaba, de Ramon Turró, de Roc Boronat, del Taulat i l’avinguda d’Icària.
L’origen del nom d’aquest barri, la Plata, prové dels diners que movien els boters que s’hi van instal·lar al principi del segle XX. Tot i que hi ha una altra versió, relacionada amb el cognom del propietari dels terrenys on es van aixecar les primeres cases, el senyor Bonaplata.
La vintena llarga de trams de carrer que formen el barri de la Plata són una barreja d’edificis d’habitatges no gaire alts i d’antigues indústries reconvertides avui en empreses relacionades amb les noves tecnologies. D’aquelles indústries de bótes per a líquids no en queda res, però sí que hi ha un bon nombre de mostres d’arquitectura industrial, com la Siberia, Can Valdés, o Can Gili Vell, que actualment és el centre cívic.
Malgrat el profund canvi urbanístic i social que viu actualment la zona, el barri de la Plata encara es manté en la memòria col·lectiva dels veïns, molts d’ells descendents directes de les primeres famílies que hi van viure.
