La Montserrat va arribar al barri de l'Esquerra de l'Eixample amb 22 anys, quan es va casar. Des del negoci que regentava, una xarcuteria, va conèixer molts dels veïns de la zona. Després de quedar vídua la seva vida va emprendre un rumb inesperat. MONTSERRAT ROMA "Per casualitat, vaig anar a la festa major de l'associació i la primera vegada que vaig anar a la cantada d'havaneres, en el primer acte, em vaig quedar a rentar plats a l'associació. I des d'aquell dia m'he quedat a l'associació." Aquest va ser l'inici d'una extensa tasca de voluntariat que dura fins avui. MONTSERRAT ROMA "Faig de tot, des d'atenció al públic, que m'agrada moltíssim, estic a recepció, munto els cursos, porto la vocalia de festes, de les excursions, sóc tresorera, etc. És tan agraït! Ningú no es pot imaginar com la gent t'agraeix tot el que fas per a ella. Valores tant les persones fent un voluntariat! La persona que no ho fa no s'ho pot pensar però t'haig de dir una cosa: la persona que ve aquí sense ganes de quedar-s'hi, s'hi queda. Ho fa perquè ens coneix i entén que nosaltres som una gran família." Enguany la Montserrat ha estat proposada pel districte per rebre la Medalla d'Honor de la Ciutat Barcelona.
La Montserrat Roma va arribar a l’Esquerra de l’Eixample quan es va casar. Va néixer a Sarrià, però de ben petita es va traslladar a Pedralbes amb la família. Quan es va casar va descobrir el que era realment la vida de barri. Es va posar a despatxar a la xarcuteria de la família del seu marit, al costat de la Model. Allà la vida era un continu anar i venir de persones. Des de la botiga va tenir l’oportunitat de conèixer molts veïns que al llarg dels anys van passar a ser alguna cosa més que clients.
Tot i això, va arribar a l’associació de veïns un cop va quedar vídua i una mica per casualitat. Actualment forma part de la junta directiva, amb diferents responsabilitats, com l’atenció al públic o l’organització d’activitats. També col·labora de voluntària en altres entitats.
