El Cisco Tomàs ha passat molts anys de la seva vida documentant i explicant la història del seu barri: Vallvidrera. En aquest escriptori ha escrit a mà tots els articles que ha publicat durant 20 anys a la ‘Vall de vidre’, la revista d'informació local del barri. Ja de petit parava sempre l'orella a la recerca d'històries. Sobretot a la botiga de queviures que regentaven els seus pares a la plaça de Vallvidrera. CISCO TOMÀS, autor de ‘Records del meu Vallvidrera’ “Els colmados es convertien en una mica com a centres cívics, com de xerrar, de trobada, se sabia les penes i alegries de totes les famílies, els problemes.” Sempre ha buscat la història oral i a la residència Betània hi va trobar una font d'informació important. CISCO TOMÀS, autor de ‘Records del meu Vallvidrera’ “Generalment ho preguntava a les senyores perquè les senyores parlaven més que els senyors. Els senyors deien: ‘Ah, a mi no m'expliquis, jo no me'n recordo de res!’” Amb tota la informació i documentació que ha pogut recollir amb els anys, ara, ha publicat aquest llibre. Aquí hi ha abocat records personals que l'emocionen i que comparteix amb molts altres llebrencs, com el de la seva primera escola. CISCO TOMÀS, autor de ‘Records del meu Vallvidrera’ “Era un miracle aquella escola, era un miracle. Perquè fèiem de tot, fèiem menjar, fèiem confitura, teníem un petit hort, plantàvem flors i, a més a més, sabíem quant eren dos i dos i qui era Jaume I." Amb aquest llibre, el Cisco Tomàs espera aconseguir que les generacions que han arribat en les darreres dècades a Vallvidrera arribin a estimar aquest territori tant com ell. I per això, diu, cal conèixer els orígens i la història del lloc on vius.
Molts d’aquests records que el Cisco Tomàs ha escrit al seu llibre sobre Vallvidrera són compartits pels llebrencs de més edat. La majoria són històries que ha anat sentint des de petit i que, quan n’ha tingut l’oportunitat, ha intentat documentar i contrastar. D’aquesta manera ha pogut escriure, per exemple, sobre el bandoler Panxampla, que voltava per Collserola durant el segle XIX, i que ja li explicava la seva mare quan ell era petit.
De fet, moltes de les històries recollides han arribat fins ara per transmissió oral. Els pares del Cisco Tomàs regentaven la botiga de queviures de la plaça de Vallvidrera i allà, quan era petit, va poder sentir tota menra d’històries entre els veïns: “La botiga dels meus pares era com el centre cívic actual.”
Amb el llibre ‘Records del meu Vallvidrera’ l’escriptor persegueix un objectiu molt clar: aconseguir que les noves generacions de llebrencs s’estimin el barri com ell se l’estima. I per això, diu, és essencial conèixer els orígens i la història més local.
