A principis del segle XX, l’Eixample va ser una ubicació atractiva per a les editorials i els tallers de gravat. Alguns exemples en són la Fundació Antoni Tàpies, l’edifici industrial que va projectar Lluís Domènech i Montaner per allotjar l'Editorial Montaner i Simón, o l’Editorial Salvat, projectat per Pau Espasa, tots dos d’estil modernista. Va ser en aquest context que també s’hi va traslladar l’empresa creada per Ramón Sopena. RAQUEL LACUESTA, historiadora “Era un d’aquells edificis que els industrials de l’època monumentalitzaven, o sigui, feien un edifici amb prou caràcter per significar la seva empresa.” L'Editorial Sopena es va instal·lar a la zona a partir de 1906 i hi tenia diversos locals. El 1926 es van integrar en un únic edifici. El va fer un arquitecte força prolífic d’aquella època, Melcior Vinyals, que es va iniciar amb el modernisme i més tard va adoptar l’estil noucentista. L’edifici contenia l’editorial i la impremta. I la façana era el més vistós. RAQUEL LACUESTA, historiadora “La façana, que dóna al carrer de Provença, doncs ja fa palesa aquesta intenció de monumentalitat i de presència urbana de l’edifici, sobretot perquè està configurat amb dues torres que sobrepassen la cornisa, té una sèrie d’arcs de mig punt combinats amb altres, finestres amb llindes amb aplicacions de ceràmica, tot un llenguatge, un repertori que ve de l’arquitectura noucentista.” (...) Quan es va decidir demolir l’editorial, l’Eixample va perdre un patrimoni important. Però no estava catalogat, i el noucentisme llavors no es valorava. Per sort, l’interior d’illa de Maria Mercè Marçal, on estava l’edifici, ha deixat per al record alguns d’aquests elements decoratius.

L’editorial Sopena es va instal·lar l’any 1926 en un edifici emblemàtic del carrer de Provença. D’estil noucentista i obra de Melcior Viñals, l’edifici es va vendre a una constructora i va ser enderrocat l’octubre de 1996, tot i l’oposició veïnal.

L’editorial Sopena va començar sent una impremta l’any 1894 a Vilanova i la Geltrú. El 1899 es va traslladar a Barcelona i es va convertir en editorial. Després de passar per diverses ubicacions, l’empresa va construir un edifici el 1926 al carrer de Provença, 93-97.

La façana era monumental i combinava estils arquitectònics, amb detalls neorenaixentistes i peces de ceràmica vidriada.

En els últims anys, l’editorial Sopena es va especialitzar en literatura -amb seccions popular, infantil i clàssics- i també en llibres dedicats a l’ensenyament. Va fer fallida l’any 2004.