El carrer del districte, com tants d’altres, va anar creixent com a resposta a les onades migratòries dels anys 50. Els dos primers grups d’habitatges, a banda i banda del carrer, els van promoure La Caixa de Pensions i l’Obra Sindical del Hogar.
El carrer de Guipúscoa va ser durant molts anys una via ràpida de sortida de la ciutat en direcció a França, un traçat poc pensat per als veïns, una autopista urbana que va provocar molts accidents. Durant anys els veïns van demanar una transformació que humanitzés el carrer. L’arribada de la línia 2 del metro, que va obligar a obrir el carrer i reurbanitza-lo després, va ser el moment idoni per intensificar les reivindicacions. Una fita que es va aconseguir l’any 1997.
