El mural és l’únic que queda dels horts comunitaris de les Roquetes. Un grup de veïns i el casal de joves del barri el cultivaven des de fa dos estius, gràcies a un acord amb el propietari del solar abandonat. Però ara, aquest propietari ha venut el terreny i en pocs dies els joves han hagut de netejar el solar. CLARA CALVO, Kasal de Joves de Roquetes ‘Hem hagut d’arrencar les plantes i tot, ja es veu que no hi ha res aquí, i els veïns passant i dient: què passa aquí? No, que ens fan fora. I tothom dient: ai, quin greu que ens sap, no sé qué… A més, sempre passava gent gran i nens petits, i es posaven a ajudar-te i això és el que trobarem més a faltar, la comunitat del barri i la gent que coneixies.’ L’experiència ha estat tan positiva que ara els joves busquen un altre espai al barri per remprendre els horts comunitaris.
Els veïns de les Roquetes han perdut un petit gran espai de trobada i convivència. Els horts comunitaris del carrer d’Alvarado han desaparegut després que el propietari hagi venut el terreny. Des de fa dos estius un grup de veïns havien transformat el solar ple de brutícia en un hort en què joves, petits i grans compartien estones, treball i coneixements.
Un dels propietaris del solar els havia autoritzat a revitalitzar l’espai. Des de llavors, cada dijous a la tarda, els veïns treballaven en l’hort comunitari. La tasca no va ser fàcil, ja que els usuaris van haver d’enfrontar-se amb una terra poc fèrtil i amb molta roca, així com el problema d’abastiment d’aigua, que havien de portar d’una font pública. El mes de gener els horts es van ampliar amb l’arribada del Kasal de Joves de Roquetes, que es va apuntar a la iniciativa.
Des de fa uns dies, tota aquesta feina de cultiu ha quedat aturada i eliminada. Els veïns han hagut de netejar d’estris i cultius el terreny i retornar-lo a l’abandó en espera del que faci el nou propietari. Malgrat la decepció, els veïns busquen ara un nou solar dins el barri per tornar a plantar-hi. Una tasca que no serà fàcil en un barri tan atapeït com a les Roquetes, però no perden l’esperança.
