El 20 de març de 2013 les màquines van enderrocar la torre del Rellotge de la Trinitat Nova, un dels grans símbols del barri. S’hi havia instal·lat feia 60 anys, poc després de la inauguració dels blocs construïts pel Patronat Municipal de l’Habitatge. De fet, va ser un regal del ministre de Governació, Blas Pérez. JORDI SÁNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris “I es va triar aquest edifici perquè aquest edifici era l’edifici més alt, perquè hem de pensar que la Trinitat Nova no és un barri pla. Per tant, va esdevenir una mica com un símbol perquè des de qualsevol lloc del barri podies mirar la torre i veure quina hora era.” El rellotge tocava les hores i els quarts. Cada setmana un veí, que col•laborava amb el rellotger municipal, posava en hora el mecanisme. L’any 1986 se’n va renovar les esferes i es va canviar la maquinària de corda per una d’elèctrica. Amb el temps van robar-ne les campanes i les busques. I el 15 d’octubre de 2010 es va aturar el rellotge per protegir-ne la maquinària. Els veïns van reivindicar que la remodelació de la Trinitat Nova conservés la torre, però no va poder ser. JORDI SÁNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris “Era molt costós aguantar aquella torre sense l’edifici, perquè a més patia la patologia del ciment aluminós i també no tenien des del districte una garantia que, tot i gastar uns diners, allò pogués aguantar-se. I finalment l’Ajuntament va decidir enderrocar-la.” L’Ajuntament, però, es va comprometre a reconstruir una torre amb el rellotge i va guardar les pedres de la torre. Els veïns van conservar-ne la maquinària i fins fa poc, una de les esferes. Ara queda pendent saber quan, com i on es reconstruirà el rellotge.
La torre del Rellotge s’erigia a l’actual carrer de Palamós, número 70, que l’any 1953 s’anomenava carrer Número 9. Sembla que va ser un regal del ministre de governació Blas Pérez, que va voler culminar l’edifici situat a la part més alta del barri amb el rellotge. Les esferes es podien veure des de qualsevol racó del barri per la posició, així que els veïns es van acostumar a la seva presència i als seus tocs de campana. Alguns veïns recorden que fins i tot s’havia arribat a conèixer el barri com la Trinitat del Rellotge per diferenciar-se de la Trinitat Vella.
El rellotger municipal era l’encarregat de fer-ne el manteniment, ajudat per un veí del mateix edifici, que un cop per setmana ajustava l’hora del rellotge de corda i posava oli a la maquinària. La jubilació del funcionari va provocar que el rellotge s’aturés durant uns anys, entre 1979 i 1986. És en aquell moment quan l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova es fa càrrec del manteniment del rellotge. Es canvien les esferes de vidre pintat per unes de metacrilat, i la maquinària de corda per una d’elèctrica. El rellotge torna a funcionar la nit de Nadal de 1986 i els veïns prenen el raïm de Cap d’Any amb les seves campanades.
El final del rellotge, però, és la història d’una lenta agonia. A la degradació del temps s’hi van afegir els robatoris. Primer les campanes, després les busques… Finalment, el 15 d’octubre de 2010 el rellotge s’atura a les 10 h del matí i se’n desmunta la maquinària i es guarda per evitar més robatoris. Mentrestant, la remodelació del barri i, per tant, els enderrocs es van anar apropant a la torre. En un principi els veïns havien acordat amb les administracions que es conservaria l’edifici pel seu valor sentimental per al barri, però un cop va arribar el torn del bloc del rellotge, un estudi va fer palès que caldria una inversió de 80.000 euros que tanmateix no assegurava l’estabilitat de la torre. I, per tant, tota la peça va quedar sentenciada, amb el compromís municipal de reconstruir la torre en un altre emplaçament del barri, ja que les noves construccions havien ocultat el rellotge. L’Ajuntament va conservar part de les pedres que cobrien la façana de la torre, i l’associació de veïns se’n va emportar una de les esferes i les busques, tot i que malauradament es van acabar perdent.
