La mostra ”De pagès a típic: cent anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires” explica d’on prové la indumentària dels balladors de Catalunya i qui va ser l’encarregat de marcar-ne les pautes. MONTSERRAT GARRICH, vocal de l'arxiu i biblioteca de l’Esbart Català de Dansaires “Aureli Capmany, que era el director artístic de l’Esbart i que a més a més ja tenia coneixements d’indumentària popular, va fer l’estudi de quin conjunt i quina imatge havien de donar els balladors i balladores de l’Esbart Català de Dansaires.” Així des de començaments de segle passat els homes vesteixen calça curta de vellut sota genoll, camisa blanca amb coll, armilla de vellut i gec llarg. I les dones, faldilla a mitja cama, un cos de mitja màniga, un mocador de pit, davantal i una xarxa pel cabell. Aquesta era la fórmula que van utilitzar a Barcelona però altres grups folklòrics catalans també el van prendre com a model, amb algunes adaptacions. MONTSERRAT GARRICH, vocal de l'arxiu i biblioteca de l’Esbart Català de Dansaires “Cada un dels balls té una peça específica que l’identifica i el determina. Poden variar de teixits, segons la climatologia, és a dir, al Pirineu hi ha llaneta i velluts, a les terres de l’Ebre hi ha cotó i altres teixits més frescos.” Els vestits i complements que es mostren són originals de principis de segle passat i pertanyen a l’Esbart Català de Dansaires.
Ara fa 100 anys que l’Esbart Català de Dansaires va tenir els primers vestits en propietat. Fins llavors, els balladors portaven roba de carrer. L’exposició “De pagès a típic: cent anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires” aprofita aquesta efemèride per repassar la història dels balls de Catalunya a través de la indumentària.
El vestuari dels balladors es va definir a partir d’un estudi que va fer Aureli Capmany a començaments de segle passat quan era director de l’Esbart Català de Dansaires. Els vestits d’home els va fer en una sastreria però en canvi els de dones els van fer balladores de l’entitat.
