A la mateixa zona on trobem avui dia l’estació de metro de Torre Baró, es van instal·lar, l’any 1967, 12 tramvies fora de circulació. Els vagons van funcionar, provisionalment, com a aules escolars. La manca de pressupost a l’època no donava ni per a la construcció d’uns barracons al barri, i es va decidir aprofitar el material de la xarxa del tramvia, que s’estava desmantellant. Aquesta peculiar escola es va batejar com a Grupo Escolar San Juan. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes – Nou Barris “I així va ser que allà a la font dels Eucaliptus, on hi havia l’antic berenador, al barri de Torre Baró es van instal·lar una dotzena de tramvies. Se’ls eliminava el motor, se’ls buidava l’interior, se’ls treia el tròlei i la controla, deixant només la carrosseria, es reformarien l’interior per habilitar-lo com a aules escolars.” El conjunt de tramvies tenia una capacitat total per a 400 alumnes, tot i que al primer curs només se’n van matricular 270. Hi havia dos models de tramvies, uns per a nens i els altres per a nenes. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes – Nou Barris “El periodista i historiador Josep Maria Huertas Claveria a la revista ‘Destino’, l’any 1967, va fer un article crític i va batejar aquests tramvies escolars com a ‘escuelones’”. L’any 1971 es va inaugurar el col·legi Font dels Eucaliptus, edifici ja desaparegut. Amb la construcció d’aquest centre es van eradicar de manera definitiva els tramvies escola de Torre Baró.

Als anys 60, els barris de la perifèria obrera de Barcelona tenien una gran mancança d’equipaments educatius. No hi havia prou escoles i eren molts els infants d’aquestes zones sense escolaritzar. Per tal de resoldre el problema, la regidora falangista i presidenta de la Junta Municipal de Enseñanza, Montserrat Tey, va decidir optar per una solució provisional mentre s’estava pendent de la construcció de diversos grups escolars. Es tractava d’unes barraques prefabricades cedides pel Ministerio de la Vivienda que funcionarien com a aules.

Al barri de Torre Baró, però, per la manca de pressupost i de disponibilitat fins i tot per a barracons, es va optar per l’adquisició de 12 tramvies a Tranvías de Barcelona que es van desproveir de motor, controla, tròlei i seients per habilitar-los com a aules de col·legi, amb pupitres per a dos alumnes cadascun, una taula i una pissarra per al professor.  Es van instal·lar al costat del berenador de la Font dels Eucaliptus.

Això va ser possible perquè la xarxa tramviaire s’estava desmantellant i sobrava molt material mòbil que mai més no va tornar a circular  i ja estava destinat al desballestament. Va ser una cessió gratuïta que  va estalviar temps i diners. Cada tramvia tenia capacitat per a una trentena d’alumnes. La capacitat total era per a uns 400 infants, però només s’hi van matricular 270 alumnes.

Hi havia dos models de tramvia: els de la sèrie MT200, que van ser destinats per a la secció de nens, i els de la sèrie 800, destinats per a les nenes. Aquest grup de 12 tramvies escoles van ser batejats com a Grupo Escolar San Juan. L’any 1971, amb la inauguració de l’edifici de l’Escola Font dels Eucaliptus, ja desaparegut, es van eradicar de manera definitiva els tramvies escola de Torre Baró.