Els Petits paisatges de Barcelona són una iniciativa de l'Institut del Paisatge Urbà per reconèixer aquells testimonis que amb el temps han passat a formar part de la memòria ciutadana, des de plantes fins a elements escultòrics o arquitectònics. Els semàfors dels carrer del Comte d'Urgell en són un exemple. MANEL CLAVILLÉ, director tècnic de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà "Aquests semàfors tenen una història: són els únics que ens han quedat d’una manera de portar la circulació que ara és prehistòria. Jo diria que és quasi arqueologia industrial." Els semàfors daten de finals dels anys 40. Des d'aleshores regulen les cruïlles del carrer del Comte d'Urgell amb Londres i Buenos Aires. MANEL CLAVILLÉ, director tècnic de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà "Es va fer una restauració a fons però mantenint sempre tots el trets originals, com eren: la part metàl·lica, la part que hi havia de pedra a terra d’entrega en el paviment, etc. I penso que el resultat és molt correcte, funcionen perfectament, això es va fer de comú acord amb els de semàfors de Barcelona i la gent d’il·luminació i l’Institut de Paisatge Urbà es va encarregar de tota la realització." Quan es van començar a instal·lar semàfors, es feia al mig de la calçada. Avui en dia la disposició dels semàfors és molt més generalitzada, d'acord a les necessitats d'un flux molt més intens. MANEL CLAVILLÉ, director tècnic de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà "El tràfic d'abans, pel que veiem, posar una cosa enmig… no se'ns acudiria gaire vegades! Actualment, amb la potència que hi ha de tràfic i tot això, posar una cosa enmig i pensar que amb això ja funciona tot… Però és clar, eren altres circulacions, altres fluxos."

Els anys 20 es van començar a instal·lar els primers semàfors a la ciutat. Una dècada abans ja s’havien instal·lat als EUA, tot i que el primer dispositiu lluminós de trànsit documentat és el que es va instal·lar a l’exterior del Parlament britànic a finals de 1868. Els més antics que es conserven a Barcelona són dels anys 40. Ara, aquestes peces de museu encara operatives llueixen restaurades.

A Barcelona, el primer semàfor va ser una demostració de l’aplicació de la tecnologia al servei de la vida diària, però no es va implementar fins més tard. Durant els anys 30 es va començar a fer-ne ús per controlar el trànsit a diferents vies. Després de la Guerra Civil, als anys 40, ja se’n van posar de manera més generalitzada, perquè l’augment de la circulació de vehicles ho requeria. Els semàfors del carrer del Comte d’Urgell, a l’altura de Londres i de Buenos Aires, són d’aquesta època, de finals dels anys 40. L’Ajuntament de Barcelona els va incloure en el catàleg de Petits paisatges, un inventari de diferents elements paisatgístics que formen part de la memòria històrica de la ciutat. A finals de 2013, l’Institut del Paisatge Urbà els va restaurar.