Fa 93 anys en aquesta finca privada de l’avinguda de Pearson van decidir foradar el terra per fer-hi un pou. En comptes de trobar-hi aigua, els obrers hi van fer una troballa tan peculiar com inesperada: les restes d’un mamut. A l’Arxiu Històric del Centre Excursionista Els Blaus es pot consultar la documentació que n’han anat guardant al llarg dels anys. TONI MAÑÉ, conservador de l’Arxiu Històric del Centre Excursionista Els Blaus “Aquí ens hem dedicat a guardar fotografies de totes les peces arqueològiques, paleontològiques, que han anat sortint per aquí Sarrià, guardar-ho perquè és interessant, ja que parlen d’aquí i són d’aquí, tenir, guardar una memòria sobre ells.” Aquest fèmur que es troba al Museu Blau des de 2011 és l’únic que es pot veure d’aquest antic veí de Sarrià. Les altres restes fòssils del mamut no es poden veure perquè es preserven al Museu Martorell, que va tancar les portes al públic al Parc de la Ciutadella fa sis anys. Bona part és en caixes. VICENT VICEDO, conservador de paleontologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona “Tenim la mandíbula pràcticament, el maxil·lar inferior pràcticament sencer, aquí tenim dos molars. I en algun punt es veu que hi ha una reconstrucció, oi? És una de les troballes més importants que hi ha hagut a Catalunya pel que fa a aquesta espècie, l’espècie de ‘Mammuthus meridionalis’. No és que particularment sobre l’espècie aportés alguna cosa que no se sabia sinó que va ajudar a saber quina era la dispersió dins del territori d’aquesta espècie en el passat.” Unes restes fòssils que són testimoni de la història de la vida a la terra i ens transporten ni més ni menys que a dos milions i mig d’anys enrere.

Una mandíbula, diversos fèmurs i vèrtebres i un fragment de tíbia. Aquestes són les restes de mamut que es van trobar a la finca de l’avinguda de Pearson, número 10-12, fa 93 anys, quan pertanyia a Jaume Balet. Les excavacions les va dirigir Marià Faura i Sans, conservador del Museu Martorell i director del Servei del Mapa Geològic de Catalunya. Ell i el seu equip en van restaurar i consolidar les restes que van passar a formar part de les col·leccions del centre.

L’espècie ‘Mammuthus meridionalis’ està emparentada amb els elefants actuals i va viure a Barcelona quan era una sabana habitada per elefants, cérvols, gats, linxs, rinoceronts, gaseles, tortugues i altres vertebrats propis de clima càlid. Això va ser durant el període geològic anomenat Plistocè, és a dir, entre 2,5 i 1,5 milions d’anys enrere. Preservar les restes fòssils és essencial per saber com ha evolucionat la vida al llarg de la història de la terra.