Les osques en una de les portes de Ca n’Artés són un testimoni de les disputes que hi havia als segles XIV i XV en aquest encreuament de camins. Ca n’Artés funcionava aleshores com a hostal per a viatgers. La porta era l’entrada a la taberna on els homes bevien mentre jugaven a cartes i daus. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Hi entraven el que se’n deia homes de brega que avui en diria busca-raons, i aquests homes gairebé tots anaven armats amb una navalla. Aquesta navalla quan entraven en el dintell de la porta, que encara es pot observar, l’esmolaven.” Els xiprers que trobem avui dia davant de Ca n’Artés també ens expliquen una part de la història d’aquest hostal. Aquests indicaven els serveis que s’hi oferien. Tres xiprers volien dir menjar, habitació i pinso per al bestiar. Però Ca n’Artés en tenia un més. JOSEP MARIA BABÍ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Quatre xiprers, a banda dels anteriors serveis, s’oferia per als que ho desitgessin complaent companyia si així ho desitjaven els viatgers.” Amb la reurbanització de la zona es van replantar els quatre xiprers davant de Ca n’Artés, però avui dia només se’n conserven tres.

Als segles XIV i VX Can n’Artés era un hostal per a viatgers propietat del mossèn Pere d’Artés. El mossèn hi feia estades freqüents però casa seva era al mateix temps un hostal per als viatgers.  Aquest era un lloc de pas important de l’època, en el qual es creuaven els camins antics de Sant Iscle i d’Horta. L’entrada a l’hostal era una taverna on els homes de l’època bevien vi mentre jugaven a daus i cartes. Hi entraven molts homes de brega que anaven armats amb navalles, i abans d’accedir-hi les esmolaven a les llindes de la porta. Avui dia encara es poden apreciar les osques que van deixar aquestes navalles a la porta de l’establiment actual.

Una altra curiositat d’aquest hostal són els xiprers que trobem replantats davant l’edifici. En aquella època els xiprers indicaven davant els hostals la quantitat i qualitat dels serveis que s’oferien a dins. Una d’aquestes espècies volia dir que es donava menjar als viatgers; dues, que hi havia menjar i pinso per als animals; tres, que s’oferia també habitació; i quatre, tot l’anterior i una companyia complaent a qui ho demanés. Ca n’Artés disposava de quatre xiprers com a hostal. Van ser plantats coincidint amb la urbanització del nucli antic de Santa Eulàlia de Vilapicina, però només se’n conserven tres (algun més hi ha plantat uns metres més enllà).

L’antic mas forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona. L’edifici original estava format per una planta baixa i un primer pis. La casa encara conserva elements originaris medievals, com la porta d’arc de mig punt al centre de la façana i una de les finestres amb un arc apuntat. Les pedres que es veuen a la planta baixa fan pensar fins i tot en un origen anterior, potser de l’època romana.