L'Institut Mental de la Santa Creu i Sant Pau arriba enguany al centenari. L'any 1915 van finalitzar les obres d'aquesta institució, projectada per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, segons l'obra del doctor Emili Pi i Molist. Aquest projecte pretenia deixar enrere les institucions mentals de l'època, amb pocs recursos i tractaments repressius. JORDI SÁNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris "Per primera vegada podem dir que va ser l'arquitecte que es va basar amb l'opinió d'un metge, fet que va modernitzar molt la psiquiatria." A partir de 1972 el personal religiós, que gestionava el Mental, va ser substituït per terapeutes professionals. MERCEDES HIDALGO, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris "A medida que hay la revolución psiquiátrica en 1970, comenzamos a vivir el enfermo, bueno yo estuve trabajando en él. Entonces comenzamos a tener al enfermo como una persona que tiene una enfermedad y que debe ser tratada, y que no todo es enfermo sino que hay partes sanas. Se abren puertas para que haya cuanto más relación social, pensamos que mejora el paciente. Ellos mismos pagan, hacen las cuentas, hacen la administración. Hay un poco como una vida de comunidad terapéutica." La mala situació econòmica va obligar a tancar la institució el 1987. Els terrenys del Mental es van destinar a la construcció d'habitatges, vials i serveis públics. Els enderrocs de les diverses parts de l'edifici van durar fins fa poc. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris "L'any 2011 va ser enderrocat el famós xalet del Mental, on va viure una senyora de la burgesia. I després, el que ens queda, a més dels tres pavellons del cos central, és l'església." Per commemorar el centenari, l'Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris ha programat tota una sèrie d'actes que començaran a finals de mes.

Aquest projecte, redactat per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet, pretenia dotar Barcelona d’un manicomi que deixés enrere les institucions mentals de l’època, amb pocs recursos i tractaments repressius. Els pavellons i les diverses dependències eren àmplies, lluminoses i ben ventilades. Tenia capacitat per a 700 malalts, que es distribuïen segons sexe, categoria social i malaltia. L’ordre religiosa de l’Hospital de la Santa Creu se’n va encarregar de la gestió. Els malalts duien a terme feines d’agricultura i ramaderia i treballaven en diversos tallers. A partir de 1972, el personal religiós va ser substituït per terapeutes professionals i es van començar a fer sortides i excursions. A causa de la precarietat econòmica, la institució va esdevenir inviable. El tancament, molt polèmic, va tenir lloc el setembre de 1987.

La finca del Mental ha estat destinada a la construcció d’habitatges, vials i serveis públics. Avui dia, de les dimensions colossals de l’edifici només se n’han conservat el cos central i el departament de dones pensionades, que ara corresponen a la seu del districte, la Guàrdia Urbana i la Biblioteca Nou Barris, entre altres serveis. Per commemorar-ne el centenari, l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris ha programat tota una sèrie d’actes que començaran el dia 29 de gener. Les activitats inclouen passejades pel Mental i les antigues propietats de l’Hospital de la Santa Creu, xerrades i projeccions de pel·lícules i un documental realitzat pels usuaris del Centre de Reinserció Comunitària Pi i Molist.