Com de probables són els canvis sobtats, efímers però immediats, que en 24 hores baixi o pugi la temperatura 10 ºC o més a Barcelona? Quan és més factible passar de vestir-nos amb poca roba a haver-nos d’abrigar força o a l’inrevés en qüestió d’hores? Aquests canvis són més freqüents ara o sempre n’hi ha hagut des que hi ha dades?
L’esperat o l’odiat moment en el qual ens plategem fer el canvi d’armari en diferents moments de l’any sovint ens fa mandra, més o menys, i, per falta d’espai o de ganes aquest costum va clarament de baixa de generació en generació. Però, a més, arribats a aquest punt, per ser pràctics els canvis bruscos de la temperatura també ens han fet replantejar-nos tenir tant la roba més lleugera com la més gruixuda tota agrupada al mateix espai.
Gràcies a l’estadística hem desenterrat una curiositat. Tot i que el tractament de les dades no ho és tot, sí que ens dona un punt de vista diferent i curiós del que sovint estem acostumats i pot ajudar-nos a estar més atents a com ens podem vestir si no volem passar fred o calor.
Entre finals de l’hivern i principis de la primavera
Per tal d’intentar resoldre aquesta raresa hem fixat les variables següents. La base de dades de l’Observatori Fabra (1914-2024) ha estat l’ingredient essencial per a l’estudi, en concret, la temperatura màxima de cada dia.
El punt clau és calcular la diferència —en valor absolut, menystenint el signe positiu o negatiu del valor— entre la temperatura màxima d’un dia D i la màxima del consecutiu, D+1. Si aquesta diferència és major o igual a 10 ºC aleshores aquest conjunt de parells D i D+1 seran els nostres episodis d’interès.
Posant un exemple serà més senzill d’entendre: la temperatura màxima del 4 de gener del 1917 va ser de 19 ºC, mentre que la màxima del dia següent va ser de 8,1. La diferència entre ambdues s’enfila fins als 10,9 ºC, gairebé 11 graus. Vist així, quina refrescada!
La primera conclusió que hem tret és que, tal com veiem, l’Observatori Fabra de Barcelona ha viscut fins a 15 episodis en què la temperatura màxima en 24 hores ha pujat o baixat 10 ºC o més. Hi ha hagut anys amb més d’un episodi, com el 2005 i el 2022. Tenint en compte els més de 110 anys de dades del Fabra, 15 episodis és una quantitat molt menuda.
La segona conclusió a la qual hem arribat és que el febrer i el març són els mesos més propensos a registrar aquests forts canvis de temperatura a Barcelona, en comparació amb l’època estival.
I la tercera conclusió és que, dels 15 episodis anotats, un 80 % estan relacionats amb una caiguda brusca de la temperatura i només un 20 % amb una pujada contundent.
Aquests canvis bruscos i sobtats són més freqüents ara que abans?
Les dades mostren que la primera vegada des que es tenen registres va ser el 4 de gener del 1917 i que la tendència a viure’n més és a l’alça. Segons l’anàlisi, des del 1914 fins ara s’han registrat episodis més freqüentment en comparació amb l’inici del segle XX.
L’episodi més intens coincideix amb el moment més probable?
El registre de la diferència més gran entre la temperatura màxima d’un dia D i la màxima del consecutiu D+1 no coincideix amb el moment més probable. En altres paraules, l’episodi del 10 i 11 de novembre del 1985 va ser el que va viure una caiguda més brusca i, en canvi, no va caure entre finals de l’hivern i inicis de la primavera.
Va caure fora del que era més probable, quan en 24 hores vam passar de vestir-nos amb roba d’estiu amb 25,8 ºC de màxima a haver-nos d’abrigar de valent amb 13,8 ºC com el valor més alt.
La precipitació i el nombre d’hores de sol
Arribats a aquest punt, la pluja i la insolació serien alguns dels factors clau que podrien haver influït de manera clara en aquests forts canvis de la temperatura.
