Can Saladrigas va ser un dels conjunts industrials tèxtils més importants del Poblenou. Data de mitjan segle XIX, tot i que l’edifici tal com ara el coneixem es va construir el 1884. JORDI FOSSAS, Arxiu Històric del Poblenou “Inicialment està situada al carrer de Sant Pere, el que és avui Marià Aguiló, i s’incendia. Quan demanen el permís per tornar-la a construir no els donen perquè han d’obrir el carrer de Pujades, i es construeix amb façana al carrer del Joncar.” Els primers anys la fàbrica es va dedicar al blanqueig i estampat de teixits, i els seus treballadors eren majoritàriament dones i nens. JORDI FOSSAS, Arxiu Històric del Poblenou “Ens hem de traslladar a finals del XIX principis del XX, una època en la que el treball dels nens era habitual. Estem parlant de nens de 12 a 14 anys que es movien amb facilitat entre les màquines. A més era una font més d’ingressos a les famílies.” L’any 1913 Can Saladrigas va fer un canvi radical, tot i continuar dedicant-se al tèxtil. JORDI FOSSAS, Arxiu Històric del Poblenou “Veuen que li trauran més rendiment llogant els espais i subministrant la força motriu, el que és el vapor. I acabarà convertint el que havia estat la gran fàbrica en diferents tallers.” Amb els anys l’activitat tèxtil va anar desapareixent i els espais van ser ocupats per altres activitats. Als 90 un pla urbanístic va afectar el complex fabril i va estar a punt de desaparèixer. JORDI FOSSAS, Arxiu Històric del Poblenou “A partir del 98 l’Arxiu Històric va iniciar una campanya per sensibilitzar el barri que fins aquell moment no ens havíem donat compte de que els nostres monuments eren les fàbriques.” La mobilització veïnal va aconseguir salvar dues naus de la fàbrica, que actualment acullen un casal d’avis, una biblioteca i un centre d’imatgeria festiva.

L’antiga fàbrica tèxtil Can Saladrigas és un dels 114 elements que integren el Pla especial de patrimoni industrial del Poblenou, que té com a objectiu preservar el passat industrial d’aquest barri. De fet, Can Saladrigas va ser la primera fàbrica que es va salvar, gràcies a la iniciativa de l’Arxiu Històric del Poblenou.

Can Saladrigas va ser fundada per Antoni Saladrigas el 1858 a la zona del Poblenou coneguda com a Can Casamitjana. En els inicis es dedicava al blanqueig i estampat de teixits, i va anar creixent fins a l’any 1883, quan un incendi va destruir l’edifici.

Els propietaris no van poder reconstruir-lo a l’emplaçament original, ja que l’Ajuntament tenia prevista l’obertura del carrer de Pujades, així que l’any 1884 es van instal·lar al carrer de Joncar. A més de la fàbrica, s’hi van construir edificis d’habitatges per a les persones que hi treballaven. Les successives ampliacions que s’hi van fer a finals del s. XIX la van convertir en la tercera fàbrica més important de tot sant Martí.

A principis del s. XX  la fàbrica continuarà creixent i canviarà de titulars i de nom. El 1913 es constitueix la Sociedad Anónima de Servicios Industriales Saladrigas Freixa. Aquesta nova empresa es va dedicar a llogar espais a altres empreses i els proporcionava, a més, el subministrament de vapor.

Després de la Guerra Civil comencen a instal·lar-s’hi tallers dedicats a altres activitats no relacionades amb el tèxtil, com el plàstic, les joguines o el cartró. Als anys 60 els tallers cada cop són més petits i a finals dels 70 aquestes petites empreses abandonen Can Saladrigues. El seu lloc és ocupat per artistes que buscaven grans espais, amb bona llum natural i lloguers assequibles.

L’any 1985 es va aprovar el PERI de La Paperera, que preveia obrir el carrer de Bilbao i enderrocar Can Saladrigues. Però una campanya  iniciada per l’Arxiu Històric del Poblenou, per conscienciar els veïns de la importància de la preservació del patrimoni industrial, com a part de la identitat del Poblenou, va aconseguir salvar una part del recinte fabril.

L’any 1998 l’Ajuntament obté la propietat de Can Saladrigas i el converteix en l’equipament cultural que és avui dia.