Arran de l’Exposició de 1888, la plaça de Catalunya va adquirir centralitat. La revolució arquitectònica amb la utilització del ferro va donar la possibilitat de fer uns edificis de grans dimensions, com no s’havien vist mai. El primer gran cafè de la plaça va ser el Continental, el 1884. PACO VILLAR, escriptor “Però el gran cafè més important, amb unes dimensions més grans, que va canviar una mica tota la fisonomia arquitectònica dels cafès a Barcelona va ser el Novedades. Tenia uns 1200 m2 i una capacitat per a més de 1.000 persones.” És precisament a la plaça de Catalunya on va sorgir el concepte de terrassa, com un espai de reclam dels cafeters. Van ser els primers en tenir-ne. Els locals eren molt grans, com el Cafè La Alhambra, que comunicava amb la Rambla Catalunya i el passeig de Gràcia. PACO VILLAR, escriptor “La Maison Dorée va ser inaugurada l’any 1903 (...) Va trencar tots els motlles (...) i va introduir grans novetats en el servei i en la presentació dels cafès. Va tenir una clientela molt especial, (...) va ser el lloc de reunió de l’aristocràcia i la burgesia catalana. (...) el 28 de febrer de 1905 es va organitzar una festa per al marquès d’Alella que va ser llargament comentada (...) perquè l’aristocràcia i la burgesia, les dones, no solien concórrer als cafès públics. Als anys 20 van voler recuperar la imatge clàssica del cafès antics, que havien perdut popularitat amb l’aparició del bar americà o la cerveseries. Un dels exemples és l'Oro del Rin. Va estar obert fins a l’any 1969 i era un cafè de tertúlies. De mica en mica, però, la fesomia de la plaça de Catalunya va canviar i es va transformar en una zona financera, on molts bancs hi han tingut seu.
Abans de l’Exposició de 1888, la plaça de Catalunya era un espai marginal, on es concentraven moltes diversions populars i alguns teatres de temporada. Però amb la construcció de la nova Barcelona es va convertir en el lloc de moda. Els cafès de la ciutat vella van obrir locals nous a la plaça, amb grans estructures gràcies a la renovació de l’arquitectura del ferro. En la decoració d’aquests locals hi van participar arquitectes de renom com August Font i Elies Rogent.
Van ser un símptoma de modernitat i per primer cop les dones de la classe benestant es van decidir a acudir a aquest tipus de locals. La Maison Dorée va ser un dels cafès més freqüentats per la burgesia i l’aristocràcia. El 28 de febrer de 1905 es va organitzar una festa per al marquès d’Alella que va ser llargament comentada per Joaquim Maria Nadal en les seves memòries. Durant uns dies es va debatre públicament si era convenient que aquestes dones o aquestes famílies es reunissin en un cafè. Evidentment al final es va acceptar i va tenir molt èxit.
Després de l’èxit d’aquests cafès, la plaça es va convertir en el que avui anomenaríem un districte financer, perquè una quantitat de bancs considerable van escollir aquest lloc tan cèntric per instal·lar-hi la seu.
