L'any 1873 els germans Bel obrien un local al carrer de Girona. Avui el Cafè del Centre el regenta encara la mateixa família. El nét d'un dels fundadors en recorda els orígens. AGUSTÍ BEL, propietari "Van muntar una espècie de casino, un casino de joc, però en aquell moment es jugava al Monte al Bacarrá. Aquest bar funcionava tot el dia a les 3.30 o 4 h de la matinada abaixaven la llum, que era de gas, es netejava i a les 5 o 5.30 h ja tornaven a tirar." El cafè conserva l'aire d'època i alguns elements originals. Tot i que el 1960 es va reformar, des d'aleshores ja no s'ha tocat. Els anys de la transició va ser un refugi per a activistes i gent de la cultura, atrets per l'ambient. AGUSTÍ BEL, propietari "L'Ovidi Montllor, per exemple, quan venia per aquí i era client nostre va conèixer a la seva dona, que després es va casar amb ella. Montserrat Roig vivia aquí, al carrer de Bailèn, i era clienta meva. Amb ella tenia molta confiança. En aquell moment venia amb la Maruja Torres. Perquè la Maruja Torres, en aquell moment, venia amb un grup de feministes, amb l'Oranich, la Lidia Falcón. Se sentaven a una taula i quan jo les despatxava em miraven malament! I jo els deia: "Jo no en tinc cap culpa, eh?" El cafè ha despertat l'interès del món de la publicitat, els vídeos musicals o el cinema. Aquí s'han rodat diferents produccions, com la pel·lícula sobre Salvador Puig Antich, que l'Agustí està convençut que també va ser client del cafè.
Actualment regenten el cafè els besnéts dels fundadors. A finals del franquisme va bullir d’activitat, ja que s’hi reunien diferents grups militants d’esquerres. Després el local va ser un refugi per a la gent de la cultura, com Montserrat Roig, Maruja Torres o Ovidi Montllor. Avui encara s’hi troben grups de poetes i escriptors.
