Aquest és l'aspecte d'un cens de 1887 que encara no ha estat restaurat. I així és com queda després que s'hagi intervingut per recuperar la seva aparença original. A l'arxiu de Sarrià – Sant Gervasi, creat el 1986, conserven, tracten, preparen i ordenen el fons històric del districte. ANNA PÉREZ, tècnic de l'Arxiu de Sarrià – Sant Gervasi “Conté la documentació dels ajuntaments que posteriorment es van annexionar a Barcelona. Aquí tindríem el de Vallvidrera que es va annexionar el 1890.” També hi ha tota la documentació administrativa de Santa Creu d'Olorda, Sant Gervasi i Sarrià. ANTONI TARRÉS, responsable de l'Arxiu de Sarrià – Sant Gervasi “Són documentacions molt seriades, que són molt complertes i que cada vegada s'utilitzen més, per exemple: els historiadors poden estar molt interessats en el tema de població, tot el que són censos de població.” El fons històric és només una part de l'arxiu. També hi trobem la documentació del districte des de 1986 i 17.000 fotografies. A més, l'arxiu també gestiona donacions de particulars. ANTONI TARRÉS, responsable de l'Arxiu de Sarrià – Sant Gervasi “La ingressem quan és necessari, quan contextualitza el barri. L'exemple més clar és aquella persona que ha fet uns estudis, que s'ha dedicat tota la vida a recuperar la història d'aquella plaça, la història oral, etcètera, etcètera.” La digitalització dels fons documentals és una de les tasques essencials per garantir-ne la seva conservació i consulta en línia. Es tracta d'un procés complex i llarg. ANTONI TARRÉS, responsable de l'Arxiu de Sarrià – Sant Gervasi “No n'hi ha prou a agafar un document, com pot ser aquest, i escanejar-lo i penjar-lo a la xarxa, perquè això sol no diu res. Aquest document ha d'estar contextualitzat, ha d'estar descrit, què és, qui el va fer, quan es va fer. I a més a més la imatge del document.” Qualsevol persona pot fer una consulta a l'arxiu amb cita concertada.
Un cens de 1887, un permís d’obres de 1852 o una fotografia de l’Observatori Fabra de principis del segle XX són tres exemples del que podem trobar a l’Arxiu Municipal de Sarrià – Sant Gervasi, ubicat al Centre Cívic Sarrià (c/Eduardo Conde, 22). Creat el 1986, a l’arxiu conserven, tracten, preparen i ordenen el fons històric i el fons contemporani del districte.
Al fons històric trobem tota la documentació administrativa generada pels Ajuntaments dels municipis de Sarrià, Sant Gervasi, Santa Creu d’Olorda i Vallvidrera, abans de la seva annexió a Barcelona. “Hi ha documents del segle XVIII. De fet, el més antic és de 1704, però en general parlem de documents de mitjan segle XIX fins a l’actualitat”, especifica Antoni Tarrés, responsable de l’arxiu.
En aquest cas, l’arxiu té una important tasca de restauració de documents. “La documentació històrica que tenim dels pobles que avui formen part del districte és molt seriada i completa; cada vegada s’utilitzen més. Per exemple: els historiadors poden estar molt interessats en els censos de població i els arquitectes en la documentació sobre llicències d’obres, edificis que encara existeixen i que en un determinat moment necessiten remodelació”, explica Tarrés. D’altra banda, el fons contemporani està compost per la documentació burocràtica -com ara llicències d’obres majors o d’activitat econòmica- generada pel mateix districte des de mitjan anys 80.
Comptant el fons històric, el contemporani i 17.000 fotografies, l’arxiu gestiona més de 200.000 documents. Les últimes fotografies que es van incorporar provenien del Parc del Tibidabo: unes 10.000 instantànies que recullen moments de la història del recinte i de la urbanització de Collserola. La gestió de les donacions de particulars és una altra tasca realitzada per l’arxiu. “L’exemple més clar és aquella persona que ha fet uns estudis, que s’ha dedicat tota la vida a recuperar la història d’aquella plaça, la història oral, etcètera. Hem de ser molt selectius. La ingressem quan és necessari, quan contextualitza el barri”. L’arxiu també treballa en la digitalització de documents, per tal de garantir-ne la conservació i la consulta en línia. Una tasca que requereix molt d’esforç. “No n’hi ha prou a agafar un document, escanejar-lo i penjar-lo a la xarxa, perquè això sol no diu res. Un document ha d’estar contextualitzat, ha d’estar descrit, què és, qui el va fer, quan es va fer. I a més a més la imatge del document”, remarca Antoni Tarrés.
Ja es poden consultar en línia més de 10.000 documents. D’altres, però, a l’arxiu, concertant una cita. Està previst que l’arxiu es traslladi des del Centre Cívic Sarrià, on ha estat des dels seus inicis, a l’edifici multiús que en un futur albergarà la biblioteca del barri, a la plaça de Sarrià.
