Amb una urbanització senzilla, la plaça del Centre es va crear per donar resposta a les noves necessitats de la ciutat. ORIOL ROVIRA, historiador i veí de les Corts “S'urbanitza a finals del segle XIX, inicis del XX, quan comencen a instal·lar-se moltes fàbriques a Sants i a les Corts i altres equipaments industrials. L'entorn i la plaça era habitada per classes populars: obrers, artesans, administratius i altres assalariats.” La plaça deu el seu nom al fet que estava ubicada al centre dels terrenys, propietat dels comtes de Bell-lloc. Durant la Segona República, però, va ser rebatejada com a plaça d'Ernest Ventós, que va ser regidor de Barcelona. Amb el franquisme va recuperar el nom de plaça del Centre i als anys 60 va viure una transformació urbanística important, que li va donar una aparença ja molt semblant a l'actual. ORIOL ROVIRA, historiador i veí de les Corts “L'alcalde Porcioles fa una planificació nova de la zona i obre l'avinguda Madrid i el carrer Berlín, fet que parteix la plaça i trenca la unitat que tenia.” El pas del tramvia també va marcar durant molts anys l'aspecte de la plaça, que, a més, també ha estat escenari de celebracions populars, com la festa major, i ha deixat imatges com aquesta, durant la gran nevada del 62. Agraïments: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc i Arxiu Municipal del Districte de les Corts
Amb una urbanització senzilla, dissenyada el 1873, la plaça del Centre es va crear per donar resposta a les noves necessitats socials i demogràfiques de la ciutat. Amb la industrialització que va viure la zona entre finals del segle XIX i principis del XX, també hi van arribar nous treballadors i la població va créixer. A la plaça i al seu entorn hi vivia gent de les classes populars de la ciutat: obrers, artesans, administratius i, en general, treballadors assalariats.
La plaça deu el seu nom al fet que estava ubicada al centre dels terrenys que eren propietat dels comtes de Bell-lloc. Tot i això, durant la Segona República, va ser rebatejada com a plaça d’Ernest Ventós, pintor paisatgista i polític molt lligat al Partit Republicà Català que va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Durant els anys de la Guerra Civil la plaça també va acollir un refugi antiaeri per protegir la població dels bombardejos.
Amb la instauració del franquisme es va recuperar el nom de plaça del Centre i als anys 60 va viure una transformació urbanística important. Seguint els plans ideats per l’alcalde Porcioles es va obrir l’avinguda de Madrid i el carrer de Berlín. Això va dividir la plaça en dues meitats i li va donar un aspecte molt més semblant a com la coneixem avui en dia.
Actualment la plaça del Centre representa el límit territorial entre els districtes de Sants-Montjuïc i les Corts, tot i que antigament formava part dels territoris de Sants.
Agraïments: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc i Arxiu Municipal del Districtede les Corts
