Al número 32 actual del carrer Gran de Gràcia hi havia la Fonda de la Unión. Però aviat va ser anomenada la Fonda dels Ninots. Lluís Barrillón, qui va acabar sent-ne propietari, tenia un costum que li va donar el nom popular a l'establiment. Guarnia els aparadors de la fonda amb figures efímeres. JOSEP MARIA CONTEL, Taller d’Història de Gràcia “Feia aparadors, en diorames, de coses de tradició, de la cultura, de personatges, que van agradar molt als graciencs i als de fora. Aquí venien una corrua de gent a veure totes les creacions del Barrillón.” En aquella època encara no es preocupaven per l'estètica dels aparadors. Però ell va creure que s’hi havia de posar una altra cosa que els mers plats del dia. JOSEP MARIA CONTEL, Taller d’Història de Gràcia “Un diorama que fa dedicat al propietari dels Quatre Gats. Llavors explica aquí com està fet el propìetari dels quatre gats, amb pastanaga, amb carabassó, amb mongeta tendra...” Sempre fetes a base de verdures i tubercles, eren obres que duraven un temps limitat. Va començar amb figures senzilles i en homenatge a alguns personatges, també a tradicions. I va acabar fent representacions de grans dimensions. JOSEP MARIA CONTEL, Taller d’Història de Gràcia “Ell va començar a recollir des del Don Juan Tenorio, al Calvari, les Caramelles... és una persona que va tindre molt present que la cultura popular era una atracció que aportava la gent a la seva fonda a veure aquelles creacions.” De fet, Lluís Barrillón va convertir la Unión en un nucli molt important de la vida cultural del barri entre l’última dècada del segle XIX i les primeres del segle XX, gràcies a aquells famosos ninots i per les trobades artístiques que es feien al pati interior de la fonda.
Al número 32 actual, del carrer Gran de Gràcia, a finals segle XIX, hi havia la Fonda de la Unión, que popularment va ser coneguda com la Fonda dels Ninots. Precisament se li va donar aquest nom per l’afició que tenia Lluís Barrillón, d’adornar els aparadors amb uns ninots peculiars. Gracienc nascut al carrer de Santa Eugènia, conegut com el de les “xemeneies”, seria una figura que passaria a la història del barri.
En un inici el jove Barrillón, quan va entrar a treballar a la fonda, escrivia els menús a la pissarra, i ja va començar a fer-hi alguns dibuixos. Després, va decidir que posar els plats del dia a l’aparador no era suficient. Va ser el moment en què amb verdures, tubercles, taps de suro o escuradents va començar a fer les seves creacions. Era art efímer. Ninots o diorames fets amb aliments que al cap d’un temps es feien malbé, però que durant uns dies atreien la gent a veure aquell aparador. I dies després, una nova representació ocupava el seu lloc.
Feia des de tradicions populars, com les caramelles, el pessebre o el calvari, a personatges coneguts, tant de la vida social del barri, com el propietari dels Quatre Gats, La Monyos o el nan Cu-cut de la revista satírica Cu-Cut, que en va publicar una foto. De fet, la premsa de l’època es va fer ressò dels ninots del Barrillón, qui finalment es va casar amb la filla de l’amo i va ser propietari de la fonda.
La Fonda dels Ninots va atraure curiosos i a clients a veure els aparadors durant molts anys, fins a les primeres dècades del segle XX. A més, es va convertir en un nucli social molt important. Al seu pati, s’hi organitzaven trobades culturals i literàries.
Després que la fonda tanqués, se sap que Lluís Barrillón va seguir fent els seus ninots. Al carrer la Unión hi havia exposat alguna de les seves creacions. I va rebre premis.
