Kai Landre

Aïda Camprubí: Kai Landre és l’equivalent renaixentista d’un artista actual. Músic de conservatori, ballarí d’urbà i de contemporani i, puntualment, model per a Camper o Palomo Spain. Creu que el propi cos és la primera eina creativa que ens ve donada des del naixement i, per això, l’exposa constantment amb la naturalitat i llibertat que li ha donat la cultura “queer”. Ara publica el seu debut, “Outer space”, que ens situa a l’espai exterior, que per ell representa tot allò desconegut, on no existeixen ni lògica ni veritats absolutes, només la pregunta constant. Hola, Kai, benvingut.

Kai Landre: Hola, moltes gràcies.

Aïda Camprubí: Primer de tot volia saber que Kai Landre no és el nom que et van donar al néixer però sí que és el nom que et correspon. En quin moment va sortir i quin simbolisme s’hi amaga?

Kai Landre: Kai Landre és un nom que realment jo em vaig posar a mi mateix i que vaig descobrir que tenia a través d'un procés en el qual vaig començar a pensar en lletres, vaig començar a visualitzar lletres al meu cap i les vaig escriure totes fins que vaig aconseguir un nom, que era Kaidria, i vaig utilitzar les tres últimes lletres al revés. Per mi, realment és un nom que té molta simbologia perquè a part que si es divideixen en els números que corresponen de l'abecedari, o sigui si la A és el número 1, la B el número 2, “Kai” és el 9-11, que són els meus números també. I també vol dir “oceà” en japones, bé, és un nom que realment és ple de simbologia i té molt poder i molt sentit.

Aïda Camprubí: I Landre?

Kai Landre: Landre realment va ser bastant per inèrcia. Kai era un nom que ja tenia bastant en ment i ja m’autoanomenava com a Kai, de sobte em vaig adonar que necessitava tambe tenir un cognom. A l’obrir un compte de Facebook vaig posar Landre perquè és el primer que em va sortir del cap i sempre intento canalitzar tota la informació que rebo. Per tant quan m’entra una idea sempre la fico directament.

Aïda Camprubí: Molt bé. Bé, hem explicat ja a la introducció que et pots considerar un artista “queer”, pero crec que t’hi consideres d’una manera molt particular. Explica’m fins a quin punt t’interessa que et considerin part de la cultura “queer”.

Kai Landre: Doncs realment crec que la cultura “queer” és una cultura molt rica i que ara està com tornant a explotar una mica, ara estem tornant a veure tot un naixement de la cultura “queer”, com torna a sortir als carrers però d'una manera diferent, com ho havia fet als 80, quan ja vam veure que hi havia hagut tot aquest moviment. I realment a mi no és que m'interessi o no que m’etiquetin com a tal, però entenc que ho facin, perquè jo soc “queer” de per si. I tot i que creia que les etiquetes no són alguna cosa que s’hagi d'utilitzar, entenc que són eines que ens ajuden a entendre conceptes, per tant que se m’associï amb la causa “queer” ho entenc perquè puc entendre que estigui representant alguns dels punts pels quals s’està intentant lluitar dintre d’aquest moviment.

Aïda Camprubí: Com per exemple…

Kai Landre: Com per exemple expressió, bé, com la llibertat d’expressió en l’àmbit físic, no? Doncs el fet de no considerar res dins d’un gènere… Imagina't que tenim un vestit per exemple. Doncs el fet de no veure-ho com quelcom masculí o femení és un tret que jo crec que ara mateix s’està defensant molt i que, per molt que sigui un acte molt ximple, realment té tota una idea darrere que és molt forta, que és l’abolició dels gèneres, i doncs per exemple amb aquest punt podria connectar molt, també amb el fet de… bé, és una mica això, intentar desfer tot el que està lligat fins ara per refer-ho un altre cop.

Aïda Camprubí: Totalment, es nota molt des de l'estètica fins a la música i com l’entens. Publiques el teu àlbum debut en un dia molt especial, que és l’11 d’abril, que és el dia del teu aniversari, que en fas 19. Per què tries aquesta data tan concreta?

Kai Landre: Doncs la veritat és que sempre que havíem volgut publicar quelcom, o sempre que ho hem fet, ha sigut en aquesta data, no l’11 d’abril, sinó en el dia 11. I per exemple el meu últim single va sortir fa un mes, exactament el dia 11 del 3. Tota l’estona hem intentat utilitzar els números per comunicar-nos també, perquè per a mi la numerologia és molt important i intento entendre el significat de cada número i com es comuniquen amb nosaltres… I per tant crec que també és un valor que s’ha de tenir en compte a l’hora de treballar o de fer els teus releases o el que sigui, i per tant per mi publicar-ho l’11 vol dir que tindrà molta força perquè el número 11 té molta força per mi.

Aïda Camprubí: Kai, el 9, l’11, tot està molt relacionat. Em recorda un artista que va venir aquí, que es en Coàgul, que treballa amb tot, molt amb aquest tipus de relacions numèriques i d’essencia així. Parlàvem abans de coses que t’havien influenciat, una és la new-wave, pero en el teu cas no et catalogues dins la new-wave perquè és un moviment dels 70 o així, sinó que dius que fas exomúsica. Explica'm què és aquest concepte.

Kai Landre: Doncs vaig crear el concepte “exomúsica” quan em vaig adonar que jo estava fent un estil musical que realment no tenia definició, ja que molta gent em preguntava “què estàs fent?” o “de què es tracta la teva música?”, i llavors jo mai realment podia explicar-ho i sempre acabava donant trets molt generals, com per exemple que m’he inspirat en la new-wave o que m’agrada David Bowie, però realment mai ho acabava d'explicar perquè no tenia una paraula que ho definís. Llavors vaig crear “exomúsica” com un terme que significa: “exo”, “fora de la terra” i “música”. Per tant, com que tracto temes de l’espai, intento que les atmosferes sonores que creï siguin molt espacials, i vaig crear aquest terme per definir realment el que feia i vol dir això: “música espacial”.

Aïda Camprubí: Clar, de fet, com que la numerologia és molt poderosa, el fet de posar nom i donar un nom espacial al que t’envolta també és una forma de poder, d’apropiació o d’incorporar a tu mateix el...

Kai Landre: Totalment.

Aïda Camprubí: De posar-li nom. Parlarem de Marina Herlob, que és un artista que també ha estat aquí. Ella deia que la música podia existir en un món sense humans, i crec que la manera teva d’entendre la música o l’exomúsica va molt per aquí. Explica-m’ho.

Kai Landre: Totalment. Bé, jo crec que la música, al cap i a la fi, són vibracions, tot vibra tota l’estona, des dels mateixos materials fins a la mateixa vibració que es crea a partir d’un xoc entre dos materials, jo què sé. Tot vibra tota l’estona, diguem. Per tant jo crec que la música pot existir en un món sense humans òbviament, pero perquè nosaltres no som els creadors de la música, sinó que simplement ens n’apropiem per connectar-nos. Crec que la música és un pont entre el nostre jo més espiritual i el nostre jo més terrenal i, per tant, pot ser utilitzada per humans òbviament, perquè és una connexió, però no necessàriament hem d’existir perquè existeixi la música.

Aïda Camprubí: Clar, nosaltres la fem servir com una eina ritual, d'ascensió.

Kai Landre: És de ritual totalment.

Aïda Camprubí: Que és quelcom de què parles tu també, la intenció d’ascendir el teu propi cos, d’ascendir, d’evolucionar…

Kai Landre: Sí, exacte. Una mica aquesta és la idea, utilitzar la música com un ritual per tant rebre com expulsar energia.

Aïda Camprubí: I fins a quin punt t’interessen els astres?

Kai Landre: Doncs m’interessen molt. Realment crec que estem condicionats pels astres, condicionats pels astres d’una manera tan espiritual, com seria l’horòscop en un tret més general, com la nostra personalitat evoluciona i canvia amb els astres, això és un punt de connexió molt gran. Pero a part d'això, també el simple fet que l’univers estigui compost pels mateixos, no? Realment nosaltres també som astres, dins d’astres, que probablement són dins d’astres, dins d’astres… Així que per mi és com una escala tota l’estona i crec que són molt importants perquè ens poden ensenyar a observar que tot el que nosaltres veiem a la grandesa també és dins nostre.

Aïda Camprubí: El més petit, totalment, és preciós això. Parlant d’astres, també m’interessa parlar d’una de les noves vies d’evolució, que és el transhumanisme. He sentit que tu tens algun projecte relacionat amb el transespecisme.

Kai Landre: Sí.

Aïda Camprubí: Explica’m primer què opines del transhumanisme i després quin és aquest projecte que estàs desenvolupant.

Kai Landre: Jo crec que el transhumanisme realment és quelcom que òbviament sempre ha existit, per sort hi hem començat a posar nom els darrers anys, hem començat a parlar d'una manera més oberta d'això. I realment el que opino és que em sembla quelcom molt intel·ligent, crec que nosaltres sempre ens identifiquem com humans per un tret físic, no? Tenim com aquesta composició fisica i tots ens assemblem, tots tenim el mateix cos. Pero la identitat va molt més enllà de tot això, té un cervell que pensa completament diferent, i no per tenir cervell tots pensem el mateix. Per tant crec que és molt intel·ligent el transhumanisme perquè és una proposta que va molt més enllà del físic i del que podem observar. Per tant, sí que hi estic molt d'acord i jo em sento transhumà perquè no em sento dins els cànons d’humà que s’estableixen ara mateix i no ho sé... tampoc m’identificaria amb cap altra raça de moment, pero sí que sé que humà no, no em considero.

Aïda Camprubí: Està bé també. És una nova forma de “queer” també.

Kai Landre: Sí, totalment. Al final va tot molt relacionat. Com et deia abans es tracta tota l’estona d’abolir tot el que ha existit fins ara i totes les normes que no ens permeten ser lliures.

Aïda Camprubí: Totalment. I bé, crec que hi ha una història divertida que hauries d’explicar abans de marxar. I és que et van expulsar del conservatori!

Kai Landre: Sí.

Aïda Camprubí: Com va anar això?

Kai Landre: Doncs la veritat és que sempre he tingut molts problemes a l’escola, quan anava al conservatori també tenia problemes, però perquè sempre tothom es distreia molt, no? Jo realment no em considero un mal estudiant, pero sí que em considero una persona molt moguda i molt expressiva. Per tant el fet que estigués tota l’estona dient la meva, com expressament-me de la manera que volia, feia que tothom es desconcentres també. Perquè sempre he sigut, no sé si està bé dir això …

Aïda Camprubí: Tot està bé dir-ho.

Kai Landre: Doncs jo de petit sempre he sigut molt “marica” i llavors…

Aïda Camprubí: És fantàstic dir això a la tele.

Kai Landre: Des de petit sempre he sigut molt “marica” i què passa? Doncs que per mi no era un “big deal”, en cert punt sí perquè es ficaven amb mi, pero el “big deal” era per la gent de la classe que es desconcentrava pel fet que jo fos “marica”. Llavors, al final, els professors del conservatori estaven una mica mosques per això, perquè el ritme de la classe no evolucionava, i tot va arribar al punt àlgid un dia que a classe de piano vaig fer veure que m’escapava. I quan la professora se’n va anar a fer unes fotocòpies, jo vaig obrir la finestra i vaig ficar un tamboret a sota, vaig fer muntatge com si m’hagués escapat saltant per la finestra i em vaig amagar.

Aïda Camprubí: Pero no t’havies escapat realment?

Kai Landre: No, jo estava observant la reacció, jo volia veure com reaccionaven. I res, aquella tarda van trucar a casa per dir que no tornés.

Aïda Camprubí: Bé, t’han expulsat del conservatori, pero ets aquí, fent aquesta música espectacular.

Kai Landre: Sí, la veritat és que m’ha inspirat molt sempre que m’hagin expulsat del conservatori per seguir fent música i realment adonar-me i veure i que tothom s’adoni que no cal formar part d’una institució per ser un artista.

Aïda Camprubí: Totalment. Doncs benvingudíssim, m’ha encantat aquesta conversa que hem tingut.

Kai Landre: Moltes gràcies

Aïda Camprubí: Continuem escoltant les cançons que ens presentes. Aquí tenim “Outer space”, en directe amb Kai Landre.

-’In the middle of space’

-’Sky meets the sea’

-’Over & over’

Aïda Camprubí: Us deixem amb l’exomúsica de Kai Landre, pero no sense abans recordar-vos que podeu veure el programa sencer al web i al canal de YouTube de betevé i saber les pròximes confirmacions al nostre Instagram, Facebok i Twitter. Fins a la setmana que ve.

-’Goodbye Grenboy’