DÍDAC NAVARRO, jugador de la UE Sant Andreu "Comencem la ruta pel Narcís Sala, per és un camp molt important a la meva vida perquè van ser els primers partits que vaig veure més professionals, venia de petit i em colava amb el carnet d'un amic, em posava darrera de la porteria, gaudia de l'afició que hi havia i la veritat és que ja vaig agafar una mica el sentiment i era l'equip del meu barri i el meu poble. Aquí som a la plaça d'Orfila on el Sant Andreu celebra els ascensos i els títols. L'últim que vaig viure va ser el que van pujar contra el Mazarrón que van jugar la tornada aquí. Va ser mol bonic perquè vam arribar aquí a la plaça Orfila, es van posar els jugadors aquí a l'Ajuntament i era molt maco veure les quadribarrades i la gent molt contenta i feliç perquè l'equip del Sant Andreu va pujar a Segona B. És el bar emblemàtic de Sant Andreu i sé que ve gent bastant important, bastant coneguda aquí i fora d'aquí de Sant Andreu és el Bar més conegut per tota Barcelona. Això és el cor de Sant Andreu i aquí com dic jo, ve la gent més mítica del barri i res, fa molts anys que no havia entrat i em feia il·lusió entrar-hi."
Quan el pare de Dídac Navarro va decidir apuntar el seu fill per jugar a futbol, el va portar al camp del Sant Andreu. Però la quadribarrada se li va resistir, perquè era massa petit i al club no hi tenien equips de la seva edat. Així que va començar a donar puntades a la pilota amb l’Alzamora, l’equip de Can Dragó, on va despuntar. Després d’un pas per la Grama i la Damm, el Madrid li va donar una oportunitat.
Va ser la primera experiència fora de casa. Complicada per a un jove adolescent en una entitat de grans dimensions que vivia una crisi institucional profunda. L’aventura va durar una temporada i de Madrid va passar als cadets de l’Espanyol, on va anar escalant fins jugar al filial blanc-i-blau. L’oportunitat de fer el salt al primer equip se li va resistir i va decidir provar sort amb el Múrcia B. L’any 2010 fitxa per a l’Alacant, on va coincidir Marc Serramitja, actual company de vestidor. Un any més tard va arribar la trucada del Sant Andreu. Dídac no s’ho va pensar i va decidir tornar a casa. Ara a Sant Andreu de Palomar somia viure des de la gespa ascensos màgics com els que va veure de petit des de la grada del Narcís Sala.
