SERGI BORRELL, àrbitre de waterpolo "Vaig estar jugant a waterpolo 15 anys i quan vaig plegar per una qüestió purament de feina, perquè havies de treballar i ja no era compatible, doncs, sempre m'havia agradat fer d'àrbitre. Llavors vaig decidir que per no deixar aquest món, perquè aquest món enganxa, per dir-ho bé, doncs vaig pensar i vaig decidir fer-me àrbitre." "Abans que ser entrenador o abans de portar escoles, com molta gent fa, sobretot jugadors, jo vaig preferir des del principi ser àrbitre." "Els Jocs Olímpics és el màxim. És la millor competició per tot el que és. És una atmosfera sensacional. També t'he de dir que a Barcelona, que hi vaig participar perquè vaig estar-hi, no com a àrbitre però sí com el que diem nosaltres 'uxiliar, ja va ser una experiència... Per tot, no?" "Començo la temporada amb un xiulet i, si no se'm trenca, l'acabo i quan l'acabo el llenço. No el canvio mai."
