Unir Eivissa i Barcelona per portar sal cap a la Ciutat Comtal va ser l'excusa per fer una mena de competició l'any 1846 que el 1989 es va convertir en una regata, però intercanviant sortida i arribada. Gairebé 30 anys després, la Ruta de la Sal és un esdeveniment que sobrepassa la repercussió que va tenir en els inicis. Enric Tort, director Ruta de la Sal "Es un gran aconteixement nàutic perquè és un regata que porta 31 anys fent-se i és una festa del mar. La gent, independentment de les classificacions, el que vol és passar uns dies aprofitant la Setmana Santa per tenir aquesta oportunitat de fer aquesta gran trobada. Josep Tur, alcalde Sant Antoni de Portmany "És una satisfacció important per a Sant Antoni, que és el port d'arribada des de fa 9 anys. Per a nosaltres també significa el principi de la temporada. Esperem que tinguem una regata fantàstica com hem tingut altres anys i els esperem amb els braços oberts." Des de fa uns anys hi ha tres sortides diferents, tres recorreguts amb les dificultats tècniques que comporta un mar com el Mediterrani. Enric Tort, director Ruta de la Sal "Hi ha una sortida a Mallorca, a Andratx, una altra a Alacant, a Dènia, i una altra a Barcelona, a Port Ginesta, però tots els barcos fan la volta a Eivissa i es concenren a Sant Antoni." "Són més de 200 barcos i 1500 tripulants que es reuneixen a Sant Antoni d'Eivissa i que no és fàcil d'arribar depenent de la meteorologia i tot plegat." "Per molta gent és un bateig de mar, o sigui que és la primera vegada que fan una prova de tot tipus." "Alguns dels millors navegants oceànics espanyols que hi ha van començar amb la Ruta de la Sal" Des del punt de vista organitzatiu, la regata suposa un esforç considerable. Josep Tur, alcalde Sant Antoni de Portmany "Demanem ajuda a ports de balears que ens cedeixin algun lloc procurant que els socis també ens cedeixin alguns llocs i això permet que podem donar acollida a més de 200 barcos que venen, que són una xifra molt important." Els vaixells es divideixen en cinc categories diferents i, pel que fa a les nacionalitats, un 20 % de navegants són de fora de l'estat espanyol.

La Ruta de la Sal és un competició que aquest 2018 arriba a la 31a edició amb una salut envejable. La primera vegada que es va disputar, l’any 1989, va tenir 36 participants i va unir Port Ginesta, a Sitges, amb Formentera. Al llarg dels anys ha canviat de format i enguany hi ha tres sortides diferents (Port Ginesta, Port d’Andratx, a Mallorca i Dénia, a Alacant) L’arribada, des de fa uns anys, és a Sant Antoni de Portmany, a Eivissa. Aquest 2018 la prova es disputa del dijous 29 de març al diumenge 1 d’abril.

Quan un sent a parlar de la Ruta de la Sal per primera vegada no s’imagina que es tracta d’una regata. No té al cap tampoc la història que hi té al darrere, ni la importància d’una prova consolidada dins el calendari de la vela. Qui coneix aquesta competició sap que té al davant una aventura i una prova plena d’al·licients.

Unir Eivissa i Barcelona per portar sal cap a la Ciutat Comtal va ser l’excusa per fer una mena de competició l’any 1846 que el 1989 es va convertir en una regata, però intercanviant sortida i arribada. Gairebé 30 anys després, la Ruta de la Sal és un esdeveniment que sobrepassa la repercussió que va tenir en els inicis.

Les dades

La 31a edició d’aquesta prova tindrà lloc entre el dijous 29 de març i el diumenge 1 d’abril, just durant la Setmana Santa, i hi prendran part prop de 200 embarcacions dividides en cinc categories diferents. Hi haurà uns 1.500 navegants i un 20 % aproximadament són de fora de l’Estat espanyol.

Ruta de la Sal 2018 Port GinestaUna de les sortides de la Ruta de la Sal serà Port Ginesta, a Sitges

Les tres rutes

La prova té tres sortides diferents, Port Ginesta, a Sitges; Port d’Andratx, a Mallorca, i Dénia, a Alacant. L’arribada es farà a Sant Antoni de Portmany, a Eivissa. En aquest mapa podeu veure els tres recorreguts.

Recorrgut Ruta de la Sal 2018

Els tres recorreguts de la Ruta de la Sal

Una competició històrica

La Ruta de la Sal és una regata d’altura mediterrània que es remunta al 1989, però que té l’origen al 1846 amb una història força curiosa.