La pista d’atletisme de la UB té poc de pista. “El tartà no es renova des de l’any 1.992 i es troba en molt mal estat”, explica Lluís Sanz, president de la secció d’atletisme del Club Esportiu Universitari. Però no és d’ara, és de fa molts anys. Trobar una solució no és fàcil i des de la Univertistat de Barcelona expliquen per què: “Ara mateix, econòmicament és inviable perquè hi ha altres qüestions més urgents. La pandèmia ens ha paralitzat moltes accions” diu la Marta Ferrer, vicerectora d’estudiants i participació, que tot just acaba d’aterrar aquest gener en el govern de la universitat.

Quina és la solució?

De moment no és fàcil trobar una solució que satisfaci totes les parts. Des de la UB, creuen que s’ha de buscar alguna opció imaginativa parlant amb diferents actors. Per als principals usuaris hi ha diverses possibilitats. “Una remodelació parcial amb la recta, dos carrers i l’espai de salts”, donaria un salt de qualitat, comenta Luis Sanz, i significaria una inversió molt menor, de potser 150.000 euros.

estat de la pista d'atletisme de la UB

El Club Esportiu Universitari, usuari principal

El principal usuari és el Club Esportiu Universitari que arribava, abans de la crisi de la Covid-19, a la xifra d’uns 300 atletes adults i un nombre similar de nens i nenes. Ara, amb la pandèmia, entre tots dos sumen uns 300. A banda hi ha tots els altres usuaris que paguen la seva quota i que veuen com els serveis no són els més adequats. La queixa per l’estat de la pista és la més evident, però la resta d’instal·lacions també preocupa. Fins i tot hi ha usuàries que mostren el seu malestar perquè no hi ha vestidor femení a les pistes, però sí masculí, i han de canviar-se a la piscina.

Una pista d’atletisme més que amortitzada

Són molts anys fent servir una pista d’atletisme construida el 1.957 i que ja va passar la seva millor època. Aquest tartà ha vist atletes mítics com Antonio Corgos, Teresa Rioné, Carles Sala, Javier Moracho o José Manuel Abascal, entre d’altres. L’any 1.992 es va fer una remodelació, però des de llavors no s’ha tornat a canviar. Quan un atleta de cert nivell vol millorar el rendiment necessita unes bones instal·lacions i la Universitat de Barcelona no li pot oferir. El CEU té convenis amb la pista d’atletisme de l’Hospitalet Nord, a tocar mateix de la UB.

la part del salt de perxa, un dels espais més castigats de la pista d'atletisme de la UB

La manca de pistes a Barcelona

Barcelona té quatre pistes per a l’ús d’entrenament habitual, una a cada “punta” de la ciutat. Can Dragó, Mar Bella, Joan Serrahima i la pista d’atletisme de la Zona Universitària. De totes quatre, la que es troba en pitjor estat és, amb diferència, la de la UB. Les altres han estat remodelades en un moment o altre i els usuaris són conscients que no poden continuar d’aquesta manera.

No és només la pista d’atletisme

La pista d’atletisme és la punta de l’iceberg de les instal·lacions esportives de la UB. Parlem d’uns 100.000 metres quadrats amb un potencial enorme. És un pulmó verd i un espai infrautilitzat segons els usuaris. El deteriorament d’altres espais són evidents i la pandèmia ho ha agreujat encara més. Fins i tot han tingut mala sort perquè el temporal Glòria va fer caure el gener del 2.020 uns arbres que va inutilitzar la pista d’atletisme gairebé dos mesos. Les solucions no semblen properes i cal que hi hagi una implicació de totes les parts per mirar de trobar-les.