Després de l’episodi de racisme a la lliga de futbol amb el jugador del Reial Madrid, Vinicius, Avui al barri del Poble Nou hem vist una mostra més de rebuig a la discriminació. Es tracta d’un mural on apareix el jugador blanc juntament amb l’exblaugrana Samuel Eto acompanyats també de l‘italià Mario Baloteli i l’anglès Marcus Rashford. Els jugadors alçen el puny emulant el gest del moviment Black Power dels jocs Ollímpics de mèxic de l’any 68. L’artista urbà de la obra és el barceloní Diego que des de la plataforma “Nadie me dice arte” a Instagram realitza diferents accions culturals als carrers d’arreu de la ciutat. Ell és l’autor d’altres obres relacionades amb l’esport com el petó del futbolista Aschraf a la seva mare o la jugadora del Barça, Alexia Putellas.
El Black Power de Mèxic 1968
En els jocs Olímpics de Mèxic de l’any 1968, els atletes nord-americans Tommie Smith i John Carlos, tots dos de raça negra, van quedar primer i tercers, respectivament, en la final de 200 metres dels Jocs Olímpics de l’any 1968. La cursa va anar normal, però la sorpresa pública va passar en l’entrega de medalles. Una vegada finalitzada la carrera, aquests dos van pujar al podi juntament amb l’australià Peter Norman, que havia quedat segon. Al sonar l’himne, Smith i Carlos van tancar els ulls i després van alçar el puny, en el qual portaven un guant negre. Un gest poder negre (el moviment Black Power) que reivindicava els dret civils dels negres.
Per aquella època els EUA estava passant per un anys convulsos. Primer és que des del 1955, aquesta nació estava immersa en la guerra de Vietnam. Però també tenia un conflicte intern. A diferent ciutats s’havien produït diversos disturbis racials, en què la raça negra era la víctima. Com el govern nord-americà no feia res, aquest dos esportistes de raça negra van aprofitar l’oportunitat per mostrar el suport a la seva ètnia.
Altes objectes simbòlics
A més del guant negre, Smith portava un mocador del mateix color que simbolitza la gent de la seva raça. En canvi, Carlos es va posar un collaret de pedres abaloris per protestar pels assassinats de gent de raça negra en mans de blancs. Tanmateix , els tres medallistes, inclòs l’australià Norman, tenien penjada al xandall una placa que mostrava el logo del Projecte Olímpic per la Defensa dels Drets Humans.
Conseqüències socials
Malgrat que el Comitè Olímpic Internacional no va sancionar els dos atletes nord-americans, els EUA no els va permetre participar en cap olimpíada més en les seves respectives carreres professionals. Tot i que a partir d’aquell dia són considerats herois per la raça negra. A Norman tampoc no el van enviar a cap més olimpíada, tot i que ell es va classificar com un practicant de l’ostracisme dins la societat australiana.
