Miquel Pucurull
no va començar a córrer fins molt tard. Ho va fer per perdre pes i per intentar minvar els efectes d’una vida sedentària. No va fer la primera marató fins als 40 anys. Des de llavors se n’ha perdut molt poques a Barcelona. Aquest 2020, però, en serà l’última. Amb 81 anys, en Miquel ha decidit que el temps màxim per acabar-la (unes sis hores aproximadament) és molt just per a ell. Ara bé, “aquesta l’acabaré com sigui”, afirma. Encara que vingui el “cotxe escombra, que en realitat és un autocar —ens explica—, i m’avanci, continuaré per les voreres, però jo vull acabar-la“.
Miquel Pucurull, mitja vida de maratonià
Per a Miquel Pucurull hi ha un abans i un després de començar a córrer.
Des que va acabar la primera marató ha tingut una predilecció especial per aquesta prova. “Significa moltíssim per a mi i per moltes raons”. El 1980 va participar en la primera que es va fer a Barcelona i la seva filla, Elisenda Pucurull, en va ser la guanyadora absoluta en la categoria femenina l’any 1990. Des de llavors, comenta, “he tingut la sort de poder seguir corrent i m’ha anat molt bé per a la qüestió física i mental. “No deixaria de parlar dels avantatges, per no fer-ho de la importància que té per a la gent gran”, conclou. De fet, Pucurull (com és conegut en el món dels corredors populars) fa xerrades arreu de Catalunya per parlar dels beneficis de l’activitat física entre la gent gran. Ell n’és un bon exemple.
Una marató solidària
Aquest barceloní és molt conegut entre la comunitat de corredors per la seva activitat a les xarxes socials i, evidentment, per la longevitat esportiva que demostra. Però, a més a més, des del 2014 corre la Marató de Barcelona per una causa solidària: recapta diners per a la investigació de la diabetis infantil. De moment ja ha obtingut més de 31.000 euros.
